L'ordre natural de les coses

Holanda, guanyadora. Aquest era el meu (antipatriòtic) desig, si és que el futbol m’importa alguna cosa (que no és el cas). No per res: resava per estalviar-me la dosi massiva intravenosa de vitamines espanyolistes que ens estan injectant des de diumenge al vespre. El missatge és: si Espanya és capaç de guanyar al futbol (fins i tot a la malvada Alemanya que ara ens té collats i ens obliga, pobrissons, a fer reformes) és pequè darrera de la indissoluble unitat de la Roja hi ha un país capaç de fer grans coses quan està ben unit. Més o menys això. Espanya, una i per pilotes. Una única nació, una selecció: l’ordre natural de les coses. Val, missatge rebut. Primer el míssil del TC, en dues fases, amb la inestimable col.laboració d’uns partits catalans decidits a embolicar-ho tot fins que no hi hagi sortida. Després el gol d’Iniesta, la passió rojigualda, el desgreuge a la única nació indissoluble de totes les que es fan i es desfan. El terreny de joc ha quedat perfectament dibuixat per a la tardor. I una vegada més el futbol serveix de magnífic opi del poble: funciona amb la Roja i funciona amb el Barça. Es un magnífic sedant social, amb un important efecte secundari: genera endorfines nacionals, millora l’estat d’ànim col.lectiu, fa oblidar les penes. I finalment, una conseqüència a llarg termini: tot s’acaba assemblant al futbol, que esdevé el gran espai on una gran majoria escenifica passions, frustracions, somnis, unitats impossibles… Així es com queda enrera la mani del dissabte, que va servir per canalitzar l’emprenyament col.lectiu a Catalunya: el lema podia haver estat “així no anem enlloc, però tampoc no sabem ben bé cap a on volem anar”. De defensa massiva de l’Estatut, res de res, vostès perdonin: més que un acte fundacional del futur, un certificat de defunció del passat. Mentrestant, l’ordre natural de les coses tapa i desdibuixa les coses que en el rerafons ja han començat a canviar, tot i que encara no és visible en quin sentit. No es pot demanar més d’un cap de setmana…

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes