Caixabancs

Tal com s’estil.la en aquests temps, en diuen “bancarització” i no “privatització”, però en el fons acabarà essent el mateix. El govern espanyol ha decidit convertir les caixes en bancs en el que anomenen la reforma bancària més important de la història, ni més ni menys. Ja podria ser que sí, ja. En una primera fase, les caixes van anar abandonant el “de” que les lligava a un territori: de Terrassa, de Catalunya, de Picamoixons… Després van venir les fusions, calentes o fredes, que és una altra manera de deslocalitzar-se, tot i que salvant en alguns casos les obres socials. I ara, com ja es veia a venir, hem passat a la fase final: l’entrada de capital privat i una possible reducció de la seva politització. Desmesurada i sovint brutal, per cert, a la major part d’Espanya i força moderada a Catalunya. En això som també una excepció, amb matisos de forma i de fons. Ja veurem si aquesta part de la reforma arriba molt lluny, perquè trepitjarà milers d’ulls de poll a les Espanyes: no és tan fàcil que s’accepti la pèrdua d’instruments d’influència tan formidables. Així anem tapant els forats del sistema financer i recuperant una mica la seva imatge en previsió de futurs daltabaixos que és prematur descartar quan tot just fa quatre dies que ens hem allunyat una mica del cor de la tempesta. I sort que no havíem de fer reformes, perquè de cop i volta s’han retallat sous, es preparen retallades d’inversions, es vol allargar l’edat laboral fins al dia que se’ns caigui fins i tot la dentadura postissa, es fa una reforma laboral light però no gens innòcua i s’acaba el tour reformista amb les caixes.

Curiosament, l’únic que ha quedat al marge és la refundació del capitalisme, per una banda, i una cosa de la qual s’ha parlat ben poc: una reforma del mercat immobiliari, per exemple, que no sé jo si seria convenient a la vista del desastre que entre els immobiliaris, els caixers i els banquers (amb una intel.ligent manipulació de l’avarícia humana i dels somnis de la gent) ens han organitzat.

Deuen ser reformes per a més endavant, segur que sí...

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes