Això de ser emprenedor (el que abans dèiem empresari, però amb un toc més guai) s'està posant de moda. I ens ho estan posant de moda: dia sí i dia també ens serveixen una nova racció de les "vides de sants" de l'Espanya i la Catalunya del segle XXI. Ara la cosa va de nois (més que noies, hi ha tradicions que no canvien) que tenen alguna mena d'idea brillant, millor si pot ser abans dels divuit anys, lluiten contra tota mena d'obstacles, troben diners amb penes i treballs, tenen amics i pares que dónen un cop de mà i aconsegueixen l'èxit, millot si pot ser abans de fer els vint.
Al segle XVI es tractava d'enviar la gent que sobrava a descobrir les amèriques, als anys seixantes calia exportar excedents humans a Alemanya, i ara cal inventar-se alguna cosa per donar esperança a una joventut realment fotuda i per mobilitzar les energies d'una societat deprimida. Fem-nos tots emprenedors, vaja, i anirem bé: aquest és el gran missatge, la gran sortida que ens proposen. En part, és absolutament cert que les coses van per aquí: cal inventar, el que sigui, de pressa, posar en marxa l'enginy, exprémer les neurones, buscar-se la vida. I això val per a gairebé tothom: ja ho anirem veient en uns quants mesos... No diuen que som un país tan creatiu? Doncs som-hi, tothom a fer bisnes!
El problema és que això no serveix per a tothom, ni de lluny: és qüestió d'ADN i d'empenta. Però la recepta està servida i s'escampa: posem-nos tots a emprendre. Si pot ser, amb una bona dosi d'innovació, faltaria més, i de tecnologia: els temps demanen això. Què en farem dels que no arriben ni arribaran, dels que podrien ser bons treballadors a sou, dels que no tenen esperit empresarial? Complicat: no només no hi ha feina, sinó que no hi ha gens de ganes de tenir càrregues estructurals, per molt barates que siguin de finiquitar. Si no poden fer-se emprenedors, que es facin autònoms: aquesta és la segona part de la pel.lícula. Avui treballes i cobres, demà ja veurem: un panorama d'allò més estimulant, en efecte. Aquest és el dibuix que va apareixent cada dia una mica més ben perfilat, el futur va per aquí. Una mena de gran Operació "Sálvame" a escala nacional, un sálvese quien pueda convertit tristament en el gran horitzó vital de dues o tres generacions hiperendeutades i infraocupades. Sembla simplista o catastrofista, això? Potser sí, però costa, costa molt dir-ne futur...
(Diari de Terrassa, 30.08.2011)
