Els lloguers de pisos estan pels núvols, per moltes causes: operacions especulatives de grans i petits propietaris i inversors de pisos, l'efecte “Airbnb”… I les inexistents limitacions legals als preus abusius. No estaria malament, gens malament, que en aquest país es comenci a pensar seriosament en posar topalls als preus de venda o lloguer de les propietats immobiliàries. Sí, seria un atemptat als sagrats principis de l'economia de mercat i la lliure competència, una catàstrofe per a tots els que viuen d'una o altra manera del totxo: els propietaris de locals comercials que apugen i apugen les tarifes, la banca, les immobiliàries, els notaris, Hisenda, els inversors que esperen treure guanys infinits i exponencials dels seus pisos…
Tenim el país sencer orientat al totxo, que és una cosa més aviat improductiva i que paralitza la resta de l'economia, a més de generar bombolles i injustícies socials a dojo. Ja va essent hora d'acabar amb els pessebres de lloguer a preu de luxe, amb això que ara s'anomena “gentrificació” i que no és res més que l'expulsió de ciutadans i famílies pobres d'un barri o d'una ciutat, amb els abusos dels grans negocis immobiliaris que arruïnen el comerç, que fan baixar els salaris, que són una llosa pesadíssima per a moltes empreses, que consumeixen inversions i crèdits exageradament, uns diners que es podrien invertir en sectors capaços de crear més riquesa, més futur i més feina… S
í, ja sé que això és una heretgia, un horror ideològic, un intervencionisme públic intolerable… El que es vulgui. Però si no deixem de ser un país “totxoadicte”, en tots els sentits, no ens en sortirem i al final no ens quedarà, metafòricament parlant, ni un miserable pessebre on aixoplugar-nos. Ja és hora de demanar als reis o al tió la intervenció pública, sensata i valenta, del sector immobiliari per salvar els interessos del país i de la gent.
