Sant Obama, futur ex
president i premi Nobel ves a saber per què (com el de Dylan) se’n
va deixant enrere un balanç trist i pobre. Clar, en comparació amb
el perfil més aviat neanderthal de Donald Trump, Obama brilla amb
llum pròpia i ens sembla gairebé un déu. Té elegància i
dignitat, és un grandíssim venedor de si mateix, no acumula
escàndols ni coses rares, sap escriure i parlar amb força, no ha
empitjorat les coses, no diu ni fa animalades... Els seus vuit anys
no han estat gens malament: precedit per Bush i succeït per Trump,
passarà a la història com un gran president i el trobarem a faltar
d’aquí a quatre dies.
Ara bé, quin llegat deixa? Poca cosa. Molts
grans discursos i poca cosa més. Fa vuit anys semblava el profeta de
les esquerres mundials, així el va saludar moltíssima gent, que es
va empassar amb ingenuïtat i superficialitat les genials enganxines
del “Yes, we can”. Molt "postureo" progre, superficial, frívol.
El relat era poderós, seductor, prometedor.
El balanç polític d’Obama és un aiguabarreig insípid, barrejat
amb moltes, moltes fotos ensucrades de família exemplar i de
president seriós però proper, enrotllat, entranyable.
Va prometre infinitament més del que
ha deixat, aquesta és la qüestió. I tampoc no s’hi ha esforçat
massa. Ha passat per damunt, delicadament, de molts camps de mines:
les guerres públiques i secretes, la discriminació racial, les
desigualtats, els abusos del capitalisme financer...
Ha fet
poquíssimes coses de les que prometia, però, això sí, ha sabut
estar. Potser més “estar” que “ser” o “fer”.
Per tant,
de “we did”, molt poc, poquíssim. Res de res.
Però de construir el seu
propi mite i llegenda, el que es vulgui. Anys vindran en què el
recordarem i el veurem més gran del que era. Les moltes tardes de
glòria que ens donarà Donald Trump ens esperen... Mentrestant,
Aznar ja escalfa motors i prepara l’agenda de contactes a
Washington. Que els déus ens agafin confessats, perquè mentre les esquerres feien sant a Barack Obama i es dedicaven a la lírica i a les clàssiques baralles internes, els poders de veritat anaven per feina. El món ha girat, i espera't.
 se’n va deixant enrere un balanç trist i pobre. Clar, ...){kind=link}