El govern són ells (i no pensen compartir-lo)

Hi ha qui se sorprèn de què el govern espanyol tingui tanta ànsia per salvar negocis privats: avui és la banca amb les clàusules sòl, demà seran les despeses per formalitzar hipoteques i demà passat els tocarà el torn a les elèctriques, les petrolieres o qualsevol altra de les “germanetes de la caritat” que ens roben legalment i a plena llum del dia. Tenen la immensa sort de disposar d'un govern que està disposat a tot per salvar-los la cara i la butxaca. Ja ens agradaria als ciutadans, ja, que dediquéssin el deu per cent dels seus esforços a vetllar pel bé comú, pels interessos generals… Però això senzillament és impossible.

El problema, per entendre aquest comportament maníaco-compulsiu, és que tendim a pensar que el govern (i gran part de la casta que controla el sistema borbònic) és una cosa i les grans corporacions, una altra. I clar, costa d'entendre aquest comportament sistemàticament favorable als interessos d'una minoria que està arruinant el país. Ni tan sols la corrupció o l'intercanvi de favors, o les famoses “cadires giratòries”, no expliquen un fenòmen tan misteriós i evident.

Tanmateix, sí que hi ha una explicació, tan brutal com simple. No tenim govern, sinó que ells “tenen” el govern. I pensen retenir-lo per tota l'eternitat, si ningú no els ho impedeix.

Hi ha una pantomima quatriennal (o més freqüent, això no importa) en forma d'eleccions, però qui realment forma el govern -en sentit ampli- són ells mateixos, membres de la pròpia casta borbònico-corporativa. Lògicament, no apedregaran les seves pròpies teulades. Ans al contrari: se serviran del govern sense cap mena d'escrúpol. Que és el que fan una i altra vegada. Escriuen les lleis, controlen les altes jerarquies de la justícia i publiquen amb naturalitat al BOE i als grans mitjans de comunicació: ells són el govern. Aquest govern i tots els anteriors des de la transició, tots, sense excepció.

Sí, clar, això se solucionaria amb més democràcia, més política i totes aquestes coses que es diuen i no es fan ni es deixen fer.... De moment, només bones intencions que es queden en no-res, entre altres coses per culpa d'una esquerra perduda en les galàxies més llunyanes. Però començar per entendre com funciona la màquina ja és un primer pas. I cada dia que passa és més evident, fins que -confiem- un bon dia alguna cosa farà “clic” al cervell dels ciutadans enganyats...

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes