S'acaben de disoldre, per raons tàctiques i estètiques, tot
i que seguiran movent els fils a l'ombra. Eren, i són, i seran, un “lobby”, el
Consejo Empresarial para la Competitividad. Sense manies: el club de l'Ibex,
suposats “empresaris alfa”, creguts, carregats de testosterona i de diners i de
contactes per bescanviar favors. I de patriotisme, per suposat. En dosis
superlatives, com demostra per exemple la passió de César Alierta per buscar-li
feina i distància al gendríssim Urdangarín.
Eren, són i voldran ser el govern
A, a l'ombra, movent els fils del govern B, que és el que surt als diaris. A
Zapatero, per exemple, li fascinava reunir-se amb ells i que li fessin la
pilota, just abans del naufragi que ell solet va agreujar.
Doncs bé, el club de
l'Ibex ha mort oficialment: les coses i les cares han anat canviant i ara hi havia una majoria partidària de passar a la
clandestinitat, a la discreció, sense tantes cimeres i fotos a la Moncloa. O
fotos de família com la que fàcilment es pot trobar al Google, amb tots aquests
mascles alfa (amb tres dones alfa, com a excepcions) i el rei de la buidor,
Felip VI. Una foto que parla per ella sola.
Regnen però no governen, o governen
però no regnen, o és igual: són una societat d'interessos, de conveniències, de
favors i martingales, de rescats, de mega contractes estatals. La mateixa que
ara vetlla des de la penombra per la “gran coalició camuflada” i ens comença a
vendre les moltes i bones coses que fan pel bé del país.
Tot forma part del
mateix “cuentu xinu”: anem bé i cada dia anirem millor, tots units, agermanats,
pel recte camí de l'austericidi, la desigualtat, la indecència… ai sí, perdó,
que me n'oblidava, i de la competitivitat. Això que no falti. És la seva raó de
ser, la competitivitat. Mentides i mentides, tones de mentides, que ens
seguiran venent fins que aconsegueixin el seu objectiu: la ruïna total d'aquest
país, la seva decadència més absoluta, que no és incompatible amb el seu èxit
empresarial o la multiplicació de les seves fortunes.
Però clar, això no ha
passat, en el fons res no ha existit. A ells, angelets meus, només els preocupava la competitivitat de l'economia espanyola. Tota la resta són fantasies malaltisses i teories de la
conspiració. Com els embolics
d'espies i escàndols sexuals de Trump, Putin, els Clinton i companyia. Res,
pura ficció. Ja se sap, només era un club de grans patriotes i empresaris galàctics...