I per què no recuperem la pena de mort?

Creure’s les enquestes és molt, molt arriscat. Per exemple, la que “oportunament” acaba de fer-se pública aquest dilluns i que, “casualment” demostra que la societat espanyola demana més mà dura. “Palo y tentetieso”, aquest és el programa que ens estan aplicant, convencent-nos, a sobre, de què respòn al clamor d’una àmplia majoria social. 

Sembla ser que un 67% dels ciutadans estan a favor de la cadena perpètua, amb aquest estrambòtic invent per suavitzar-la: “revisable”. La paraula “revisable” fa més digerible la darrera barbaritat impulsada pel govern del PP i acceptada pel PSOE, amb alguns matisos per mirar de salvar la cara amb un esperpèntic “pacte antigihadista”. Senzillament, incomprensible. 

Sorprèn que, en un país on la Constitució ha esdevingut una mena de manament diví, immutable i inqüestionable, cap dels seus abraonats defensors no s’esveri per una norma que com a mínim és dubtosament constitucional. 

Doncs no, ho troben la mar de bé, mria tu que n’arriba a ser, de curiós. 

Ja ho entenc: és per respecte a la voluntat popular. La gent –pel que sembla- vol mà dura. I què ha de fer un govern? Doncs el que vol la majoria... 

Per tant, no estaria de més anar pensant a recuperar la pena de mort. I si pot ser a “garrote vil”, millor encara. Més hispànic, impossible. Tampoc no estaria malament anar pensant a estendre la jurisdicció de la Justícia Militar (que serà militar, però de justícia no en té res) a la vida civil. Ja veuràs tu com ens espavilem tots plegats. I els catalans que vigilin, que els tribunals militars els carrega el diable...

 I així, com aquestes dues senzilles mesures d’ordre, les que calguin: en quatre dies, quatre, aquest país s’adreçaria, ens deixaríem tots plegats de punyetes i les coses començarien per fi a ser com Déu mana. És obvi que els que tenen línia directa amb el seu Déu ja saben perfectament què vol i què no vol. 

I mica a mica ens van empenyent cap a un país que aviat serà la pitjor Espanya de totes les possibles. Serà revisable, aquest desastre? Dubtós, com a mínim...

(10 febrer 2015)

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes