Com a aportació de gran talla intel·lectual, més aviat aquestes paraules són poqueta cosa. Com a provocació, en la línia “el gato al agua”, no està gens malament: jo li posaria bona nota...
Però no ens despistem, recordem la lliçó. 1) La universitat universal i gratuïta no la podem pagar (traducció d’insostenible), i a sobre estem finançant els “tontos”, els ganduls i els pobres. Insostenible i indignant, per suposat. 2) L’educació pública en general és insostenible. 3) Els serveis socials, ja no diguem. 4) El benestar en general és insostenible. 5) La socialdemocràcia és la ruïna d’un país. Ni idea de com s’ho hauran fet els països nòrdics, però fa tant de fred i són tan rarets... En qualsevol cas, a Espanya no funciona perquè “España y yo somos así, señora”. 6) A canvi, cal augmentar la despesa en policia i exèrcit, que això sí que genera pau social, tranquil·litat i patriotisme a dojo.
No sé si em deixo alguna cosa, però en tot cas em costa molt, molt retenir aquest catecisme amb el que ens intoxiquen dia sí i dia també. No fa gràcia: una mentida, repetida mil vegades, acaba essent una veritat... La tècnica funciona, està provadíssima als millors “think tank” neoliberals privats del món. Fins i tot als que suquen de diners públics, com a Espanya.
L’únic remei per a aquest verí és recordar la pasta que gastem en fer línies d’AVE i mantenir-les, la pasta indecent que hem enterrat en la banca, la pasta que ens costa la corrupció i el sistema de portes giratòries... Així, clar, mai no aprendrem la lliçó.
Com deia el poeta Rafael Alberti: "Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos".
(24 febrer 2015)
