Fraga, Fraga... El fundador de l'actual dreta espanyola.... Aquest individu, franquista fins a la medul·la i després tunejat com a demòcrata, va dir una de les frases més brutals de la nostra història. Una frase digna d’una dictadura, és clar: “La calle es mía”. Els que ja tenim una certa edat recordem què volia dir. En llenguatge clar i directe: si surts a manifestar-te t’arrisques a rebre una bona garrotada. O dues. O les que et toquin en el sorteig. I amb un rerafons claríssim, masclista, per suposat: si comparem les dimensions dels nostres testicles, has de saber que jo els tinc més grossos.
Aquest era el missatge. Sembla tret de la nit dels temps, però gràcies a l’actual govern Rajoy, en fase de descomposició, torna a estar d’actualitat: ens acaben d’endinyar una nova “llei Fraga”.
No ens pot sorprendre: tenen fins i tot la duresa facial necessària per afirmar que és una llei avantguardista per protegir les llibertats i els drets dels ciutadans. Avantguardista, sí: un nou referent a escala mundial. Per no dir progressista, ja posats, sense manies: no ve d’un pam.
Llàstima que de la mateixa manera que Fraga no va convèncer mai ningú (amb dos dits de seny i una mínima dosi de decència) de què era demòcrata, els costarà una miqueta convèncer aquest país de què l’ADN d’aquesta nova llei de seguretat ciutadana no té unes arrels ideològiques… Franquistes? Totalitàries? Ai, calla, tens raó, que no els agrada que diguem que el franquisme era “totalitari”. Doncs perquè no se’ns enfadin, diguem que és una llei “autoritària”, que queda més finet i en el fons tots sabem que vol dir exactament el mateix. Una llei que diu exactament el mateix que deia Fraga: “La calle es mía”.
De manera que Espanya continua el seu viatge cap al passat, cap a la misèria moral, política, econòmica... Mica a mica, anem tancant el cercle: tot torna allà on va començar. Per no haver escombrat a fons el franquisme i el nacionalcatolicisme (l'esquerra tampoc no s'hi va atrevir mai), ara els tics franquistes s'estan convertint en una malaltia cada vegada més greu.
Com al mític conte: "Quan van despertar, Franco encara estava allà".
(13 desembre 2014)
