Espanya és el segon país del món en línies d’AVE: 3.000 quilòmetres. Quin és el primer? La Xina, unes vint vegades més gran que Espanya, en té uns 7.000, que volen doblar en els propers anys. Però que tremolin els xinesos, que aquí no ens quedem curts: hi ha en marxa 1.000 quilòmetres més d’AVE. Som líders mundials, vaja, els reis del mambo en inversions multimilionàries i megaruïnoses.
Crisi? Algú ha dit crisi? Per a l’AVE no hi ha hagut crisi. No ha deixat de ser la màxima prioritat estratègica dels governs espanyols, herència del “nacionalisme ferroviari” d’aquell gran patriota que es deia Aznar. “Ni una capital de província sense AVE”, aquest era el lema megalomaníac. Volia tenir lligada i ben travada tota Espanya a través de l’AVE, sense oblidar la Constitució i els seus candaus blindats, per suposat. I de passada, també és una bona manera de tenir contentes les grans empreses d’obres. El “palco del Bernabéu”, per entendre’ns.
Però, per cert, quants quilòmetres d’AVE té França, més gran i molt més poblada que Espanya? Uns 2.000 quilòmetres, i no els surten tampoc els números. I què fan els francesos? Just el contrari que nosaltres: han decidit que són més importants les línies de ferrocarril convencionals i per tant ja no fan més alta velocitat. La connexió amb la Junquera la tenen prevista per al 2032. I la connexió amb el País Basc no té ni calendari aproximat...
Sembla ser que al ministeri de Foment hi ha tremolors i ansietat, perquè això desbarata tots els plans faraònics de l’alta velocitat espanyola i del seu model classista de "trens per a rics". I ens recorda, a més, que hi ha pendent una infraestructura que sí és estratègica i important: el famós “Corredor Mediterrani” per a mercaderies. Sí, la mateixa que volen fer passar tant sí com no per l’Aragó, no fos cas que Catalunya s’independitzi i encara li deixin una infraestructura que l’ajudi a independitzar-se més. O cobrar peatge.
Tot plegat, brillant a més no poder i absolutament revelador de la manera de ser, de pensar i de malgastar dels governants espanyols. A França encara deuen riure des del dia que li van explicar a la ministra Pastor que ells tenen altres prioritats...
