Produir un litre de llet costa als ramaders més del que cobren, uns 30 cèntims. El negoci seria ruinós per a ells… si no fos per les subvencions europees. És a dir, en realitat els contribuents subvencionem a les grans distribuïdores i empreses lleteres, perquè no hagin de renunciar al seu marge de beneficis. Ho fem a través dels ramaders, sí, però subvencionem a la gran indústria i els grans supermercats. En l’agricultura passen coses similars. I si mirem d’in venen els productes que trobem als prestatges del súper, al·lucinarem: moltíssims provenen de països que encara es poden collar més, fins a nivells de misèria. Tot sigui per oferir preus baixos… i tenir guanys altíssims que serveixen per consolidar i ampliar el monopoli. Més trampós, impossible: diuen que és per beneficiar el consumidor, però és mentida. I maquiavèlic: els propis consumidors ajudem a que ens arruïnin.
En comptes de regular correctament el mercat i evitar abusos, que és el que li toca a l’Estat o a la Unió, compensen la seva inhibició a través d'importantíssimes subvencions agrícoles i ramaderes: la meitat del ridícul pressupost de la UE. Una vegada més, la UE està al servei de les grans empreses i corporacions. Amb un estil menys groller que l’espanyol, sí, però en la mateixa línia: muntanyes de diner públic al servei d'interessos privats
La famosa llibertat de mercat, la teòrica defensa de la competència, en realitat és només la cobertura per a un gran engany: l’economia sencera està cada vegada en mans de menys corporacions, d’empreses que creixen i creixen fins esdevenir autèntics monopolis a la pràctica. Visca la competència i el liberalisme, sí, però per als altres…
(30 desembre 2014)
 que lluiten perquè Mercadona obligui a un dels seus “inte...){kind=link}