Ara toca Catalunya i Podemos. S’ha de buscar el que sigui, tot s’hi val per fer descarrilar els dos trens que van directes a xocar contra aquest sistema corcat, viciat i endurit.
El mètode és el de “la pluja de merda”, ja em perdonaran el tecnicisme… Més descriptiu, impossible.
El truc és molt vell. Tu saps qui està en falta, qui té alguna cosa a amagar. Tens tots els noms. I molts d’aquests noms saben que tens el seu nom, però hi ha un pacte més o menys tàcit: si canviem cromos, tu ves fent, que no passa res. Ara, si deixem de canviar cromos, prepara’t… Fer política a base de dossiers secrets és més vell que l’anar a peu, però ha funcionat i funcionarà sempre. Això val per a la casta, clar. Per als que gosen amenaçar l’ordre des de fora, el mètode és buscar totes les coses lletges que es puguin i filtrar-les discretament als mitjans addictes, de manera que l’acusat (sigui culpable o innocent) no pugui defensar-se i quedi tacat a la primera. També funciona sempre, sempre: són míssils directes a la línia de flotació.
L’Estat, en aquest país i altres, és un magnífic instrument per escampar escombraries, que no sempre són falsedats ni mentides. Diners públics, investigacions secretes, tèrboles maniobres... No els importa fer justícia, que ja estaria bé, sinó fer mal. Això sí, primer es confessen i es perdonen a si mateixos per no tenir mala consciència: ho disfressen de “raons d’Estat” quan no és res més que política bruta i tòxica.
(2 desembre 2014)
