Al final, la querella més llarga i confusa de la història ha arribat per fi als jutjats, després d’embolics i gestos teatrals molt interessants i reveladors. Cada dia que passa queden menys ponts: n’acaben de dinamitar un altre, per calmar la fúria patriòtica que exigia venjança després d’un 9N que només poden interpretar com una humiliació. La resposta, de moment?
De manual: #totsambelpresident. D’entrada, això és el que toca. Encara que mogut per afanys partidistes i electoralistes, Mas va estar a l’alçada del càrrec i se la va jugar. No va ser l’únic, però va donar la cara i va aixecar la mà per dir que el responsable màxim era ell. No va ser ben bé així, però en fi, deixem-ho, ja està bé... I què significa ara això de : #totsambelpresident? Depèn de fins on es vulgui portar. Anem a pams. Si es tracta d’autoinculpar-nos i donar feina als fiscals, cap problema: podem posar dos milions d’autodenúncies. Sí, jo vaig desobeïr els amos del Tribunal Constitucional. Sí, jo volia votar i no em vaig saltar la llei. Si es tracta d’estar al costat del president per fer front a una querella plantejada com un míssil, molta, moltíssima gent hi estarà. Si es tracta de fer més passos per veure com redimonis podem votar un dia amb totes les de la llei i totes les conseqüències, no estarà sol, segur.
Ara, si es tracta de convertir això en el pròleg de la campanya electoral... En aquest punt els camins es bifurquen. Molts podem estar amb ell fins aquí, però ni volem, ni volíem ni voldrem votar “el partit del president”, signifiqui el que signifiqui això. Si la situació acaba derivant en un plebiscit sobre Mas, passarà el mateix. Ho veurem en els propers dies, perquè la política catalana té els seus misteris -alguns força italianitzants- i encara és aviat per saber si anem cap a unes eleccions (la solució més pràctica i clara, segons com es plantegin) o si anem cap a l’embolica que fa fort i a veure qui s’emporta el trosset més gran del pastís parlamentari. La querella del govern Rajoy ha apujat l’aposta, a més de dinamitar un altre pont. Ara tocaria apujar l’aposta des d’aquí, no entenen un altre llenguatge ni una altra manera de fer política... I després, el diluvi, probablement.
(22 novembre 2014)
