Nicolasín: Anacleto i la "Marca España"


Estupefactes. “Ojipláticos”. Catatònics. Així és com assistim, dia a dia, a un espectacle tràgic que té moments que et fan saltar les llágrimes de riure. Nicolasín és un extraordinari personatge, digne de Valle Inclán i de tota la literatura picaresca espanyola, que resumeix perfectament aquesta llarga agonia del règim de la transició. Segur que menteix pels descosits però, veient tot el que passa en aquest país, a veure qui no sospita que una part raonable del que diu s’acosta a la veritat. 

En el guió de la seva demencial impostura hi surt tothom: el rei, els espies, el govern, els empresaris, Catalunya... El xicot tenia una missió: salvar Espanya. I estava disposat a fer el que calgués per la pàtria, com tanta gent: aquí per patriotes i estafadors de tota mena no quedem, en tenim de sobres. A base de selfies, embolics, sms, trucades i festes, Nicolasín va construir un personatge fascinant, va fer negocis, va construir una espectacular agenda de contactes, va recórrer totes les clavegueres del poder polític i econòmic. I es va convertir en el 007 que aquesta Espanya necessitava: un Mortadelo pijo. Envoltat de ties bones, com la Pechotes, per si faltava alguna cosa. Brutal.

Ens podem creure una mica tot aquest delirant somni de grandesa? En un país seriós, no. Però, és Espanya un país seriós? Un Estat degenerat en el que veiem com el ministeri de l’Interior s’ha convertit en una mena de KGB que busca o fabrica proves utilitzables políticament. Un Estat que regala milers de milions a les elèctriques, amb les noves tarifes, i a sobre els “perdona” tres mil milions més. Un Estat que posa els seus fiscals al servei de la infanta Cristina i de tapar les suposades paternitats de l’anterior rei. Un Estat on el Congrés i el Senat continuen essent campions en opacitat, a més de batre rècords mundials també en excel·lència democràtica, per suposat. Un Estat on el govern treu un l'exministre Matas de la presó “light” que li havia regalat i als quatre dies un jutge ha de dir que és una indecència i el fa tornar. Un Estat i un sistema polític que estan associats amb la banca i legislen sempre al seu favor, invariablement. Això és un país seriós i decent?

En un país en el que passen cada dia les increïbles coses que passen, és inversemblant la història del “pequeño Nicolás”? 

Just al contrari: el que seria estrany és que fos totalment inventada, que tota fos una gran mentida. 

En aquesta farsa tan hispànica, just a continuació de la gran genuflexió nacional davant la duquesa d’Alba i de l’obscena ocultació de tots els privilegis fiscals i econòmics que va tenir, el Nicolasín és el que faltava per arrodonir tan patètica agonia. Un “Anacleto, agente secreto”, el millor símbol de la "Marca España". L’últim, que apagui el llum, sisplau.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes