Sí, ho sé. N’hi ha de més o menys radicals, de somiadors normals i també de somiatruites. N’hi ha d’ingenus, de superficials, d’acord. Gent frustrada, traumatitzada, impotent, decebuda, emprenyada... Gent de tota mena, de totes les edats i condicions. Gent amb la que pots estar més o menys d’acord, només faltaria. Però no se’ls pots negar que creuen en un futur millor, que creuen en la llibertat, que són generosos. Clar, n’hi ha també de talibans i esbojarrats, de galtes i d’aprofitats, com a tot arreu, però són més, molts més, els millors, els que són activistes -de veritat- d’un futur millor.
Les dones i els homes que lluiten contra la resignació i la misèria moral d’aquest temps, que somien un nou país -es digui Catalunya o "Espanyes"- i treballen per fer-lo possible. Gent que penca i dedica hores a imaginar un futur millor de veritat, a convèncer als altres: això és, exactament, la democràcia, convèncer primer, construir una majoria, i després complir. Sense fer trampes, que ja n’estem tips. Sense deixar mai de respectar a qui pensa diferent. Sense deixar de somiar utopies, però tocant també de peus a terra. En la llarga, esgotadora, campanya del 9N, com en la de la lluita per una nova política, hi ha molta gent així.
Demà diumenge serà una festa democràtica. I estranya, també: ja veurem què surt al final i sobretot de què serveix. Però ja en parlarem dilluns, quan puguem llegir els resultats, quan veiem qui i com escombra cap a casa, qui abusa de les manipulacions i de la cara dura, o tambe quins efectes polítics pot tenir tot plegat.
La de demà és la primera d’una cadena de cites amb les urnes en els propers mesos, totes legals, totes difícils. Segur que això ens farà millors ciutadans, més lliures, més conscients. Paciència, tot arribarà: res no serà igual. No per força millor, tot i que ho intentem, però diferent segur.
De moment, demà -per raons molt diverses- serem moltíssims els que anirem a manifestar-nos davant les urnes de cartró. Aquest diumenge no hi ha marge per a res més, però no és poc.
A Espanya, tots els referèndums -consultius- són simulacres de referèndums de veritat. O sigui que tranquils: les lleis permeten saltar-se'ls tots, absolutament tots, a la torera. Aquí, els ciutadans mai no decideixen directament. El 9N és un simulacre més, tan vàlid com qualsevol altre referèndum en aquest país.
De manera que celebrem que hem arribat fins aquí, amb tots els embolics i trampes del món, però hem arribat. Precisament per això avui els devem a tots aquests activistes de bona fe, no només els del 9-N, una sola paraula. Gràcies. Gràcies per haver-nos portat fins aquí.
(8 novembre 2014)
(8 novembre 2014)
