Tots tres s’han d’anar concretant en els propers mesos i poden tenir més o menys recorregut al conjunt d'Epanya i a Catalunya en funció de molts factors: ja s’anirà veient. Però, tot i ser molt diferents, tenen un punt en comú que segurament contribuirà a què el tsunami sigui encara més fort i imprevisible. Es tracta del paper -jo diria que suïcida, però ja s’ho faran- dels que ara tenen la paella pel mànec i, si fossin més intel·ligents, menys porucs i menys cobdiciosos, deixarien de contribuir fer més gran el tsunami que se’ls emportarà per davant.
En el cas Podemos, tenim l’esquerra clàssica, per anomenar-la d’alguna manera, fora de joc. El PSOE i IU acaben de descobrir que la socialdemocràcia està a la seva esquerra. No la revolució ni el bolivarisme: la gent que es mira Podemos ho fa en part somiant amb la socialdemocràcia no descafeïnada i en part amb un profund sentiment de fàstig i d'indignació. Per aquí s'acosta un tsunami dels grossos, que al PP no li anirà malament per continuar governant.
En el cas de les “targes black”, tenim la casta econòmica, política i judicial, que cada dia s’esforça una mica més enfonsar-se: estaven i estan tan convençuts del seu poder absolut, que els resulta impensable perdre’l. Per això fan tants mèrits, tot i que els més assenyats comencen a tenir una mica de por: el vent ha canviat. Encara viuen en la impunitat, encara es reparteixen el pastís, però un país on el robatori legal i la corrupció són la norma no té molt futur. El cas Cañete és un exemple: a Europa no compren tan fàcilment aquesta brutície.
Finalment, l’efecte 9-N, alimentat cada dia des del govern Rajoy i posem que també per un 90% de la política espanyola. La consulta porta tot el camí de convertir-se en una de les causes de col·lapse del sistema polític i econòmic espanyol i bona part del català: pot ser la sotraguejada que acabi de fer encaixar les peces, els tres grans eixos. Qui sap si Catalunya serà o no independent, però ja és segur que ha posat en marxa un gran canvi a Espanya i a la pròpia Catalunya. Ben aviat veurem el desbordament del riu...
Tres tsunamis, tres, entre la tardor de 2014 i l'estiu de 2015, amb vàries eleccions pel mig. El de la indignació per tants abusos i corrupcions, el de la recuperació de la justícia social i de l'ànima de la socialdemocràcia i el de l’exigència de votar lliurement i democràticament. Tres grans tsunamis que les properes setmanes aniran confluïnt i aniran creixent gràcies a la magnífica feina que estan fent els mateixos que els han provocat. Tenen en comú una cosa: són incapaços de rectificar. Per això ho estan fent tan bé.
(7 octubre 2014)
