Epidèmia de mals governs

Tinc un bon amic, el Pere, al qual li fascina la Sáenz de Santamaría. A mi no, però trobo que, vist el panorama, és una política sòlida, discrepàncies ideològiques al marge. Tanmateix, clar, qui té boca, s’equivoca: “Alguns haurien de pensar més en fer un bon govern que a fer un Estat”, va dir abans d'ahir. Missatge i míssil per a Mas, que és cert que presideix un dels pitjors governs de la història autonòmica de Catalunya. Té raó: un bon govern fa bo un Estat. 

Problema? Que la frase s'ha convertit en un míssil per a Rajoy i ella mateixa: un bon govern no hauria gestionat de manera tan nefasta la crisi de l’ebola. Si no haguéssin retallat irresponsablement en sanitat, potser hauríem pogut afrontar aquesta crisi amb més garanties. Van retallar, van improvisar, se’n van oblidar de servir el país (que és la gent, i no la pàtria en abstracte) i aquí estem, donant la benvinguda a Europa a l’ebola. Brillant, espectacular. Una dramàtica demostració del nivell al qual hem arribat en sanitat, en educació, en infraestructures, en endeutament… 

Les retallades s’acaben pagant. Sobretot les retallades estúpides, les que beneficien els “amiguetes” i castiguen la gent normal, els “paganos” de la festa de les “targes black” i els crèdits fàcils i les “mamandurrias” a dojo. 

Hi ha retallades que causen morts i d’altres que no, però totes seran letals per al futur d’aquest país, es digui Espanya o Catalunya. 

Se n’omplen la boca, de la pàtria, però s’obliden sistemàticament dels ciutadans, de les persones. Tenim dos governs, dos, absolutament catastròfics, amb diferents graus de responsabilitat, que només saben retallar i endeutar-se perquè els seus amics de la banca es facin d’or pagant el poble català i espanyol. 

Catalunya no té govern i Espanya tampoc. Tenim gent que mana, que no és el mateix. I manar no és governar. Manen molt, governen poc, sempre amb un ull pendent de negocis futurs, de l’Arriola de torn, dels col·legues de la banca. 

I així estem. Un virus els ha deixat despullats, una vegada més, davant de l’opinió pública. I a nosaltres, en pilotes, per variar.

(8 octubre 2014)

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes