Més pasta per a Florentino


Entre l’ebola, la consulta, el patètic aprovat d’Arias Cañete, la cerimònia de la confusió amb els ERE andalusos  i la primera entrega del col·leccionable sobre les “targetes black”,  hi ha un detallet que se’ns ha passat. Res, poca cosa...

Quant diuen que puja la xoriçada de les targetes? Tretze milions d’euros? I al final, quina xifra pot acabar sortint? El doble? Tranquils, ens ho podem permetre. I a sobre, n’hi ha uns quants que tenen calerons com per tornar el que van robar, legalment, per suposat, o sigui que encara ens sortirà barateta la broma. 

A canvi, en pocs dies ha desaparegut de la primera línia informativa un tema que ens costarà una fortuna. Es diu “Castor”, una planta d’extracció de gas submarí, situada a la costa mediterrània, davant de Vinaròs. 

Era absolutament fiable, clar que sí, però ella soleta va causar cinc-cents terratrèmols. I la gent de les rodalies, que mira que n’arriben a ser, de delicats, es van posar histèrics. 

Quan van aprovar aquesta “cosa” que en teoria era una operació estratègica? El 2008. Quin ministre va firmar la clàusula que ara obliga a indemnitzar-los? Un tal Sebastián, brillantíssim “gurú” econòmic de Zapatero, així ens va anar… I quant ens costarà la “cosa”? Res, baratet: 1.350 milions d’euros. Qui paga? El govern espanyol, és a dir, nosaltres, els consumidors de gas, perquè ens repercutiran la indemnització a la factura del gas. Fantàstic, com sempre, aquí sempre disposats a rescatar el que més convingui. 

O sigui que anem preparant uns 200 euros per cap. 

I qui hi ha al darrere de tan brillant operació estratègica de màxim interès nacional? Casualitat de casualitats: el rei del palco del Bernabeu, un tal Florentino Pérez. Un pobre inversor que s’ha vist perjudicat per una decisió “política” "(“manda huevos”, que dirien) i que ara demana una justa indemnització. 

Jurídicament impecable, segur que sí, no en tinc cap dubte. Però ja es casualitat que sempre cobrin els mateixos i les grans corporacions fitxin tants grans talents expolítics… No sé, potser ens ho hauríem de fer mirar. Dic jo, eh?, sense dubtar de què tot és legal. A Espanya, ja ho sabem, les lleis són molt serioses, sagrades.

(10 octubre 2014)

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes