Per tant, conclusió òbvia, diguin el que diguin: abans estaven en precari, amb un risc altíssim, i era absolutament mentida el que ens deien sobre la seva solidesa. Ens van enganyar (govern Zapatero, Banc d'Espanya, banca i caixes) conscientment, prenent-nos (per variar) per tontos.
Ara deuen estar una mica millor, entre altres coses perquè hi hem posat diner públic a dojo, i perquè el deute públic és un negoci tan pervers (per als ciutadans) com rendible (per a ells). I encara tenen la barra de treure pit i d'assenyalar amb el dit els bancs italians, oblidant que aquí hem solucionat el problema -abusivament- amb diners públics.
Fantàstic, ja els hem ajudat a sortir de la seva crisi. I aquí ve la pregunta que es fa la gent: i ara en ajudaran a sortir de la nostra crisi? Pagant, eh? No cal que ens regalin res, només que tornin a fer funcionar la màquina i compleixin amb la seva missió social.
Doncs... Doncs no. Encara no toca. La solidesa del capital era condició necessària, ens diuen, però no condició suficient. Queda seriós i solemne, eh? No n’hi ha prou: han de millorar moltíssimes coses abans, ja ens aniran passant la llista de tot el que hem de fer perquè tornin a donar crèdit, amb tota la prudència que calgui, faltaria més.
Dit d'una altra manera: ja us direm fins a on us heu d'abaixar els pantalons. Una mica més avall del turmell, per exemple.
Volen tenir un país a mida, que s’agenolli davant seu, que els deixi fer el que vulguin, que els faci lleis i jutjats a mida, que els salvi de totes les malifetes i fins i tot d’ells mateixos quan es passen de la ratlla, però no estan disposats a posar-hi res de la seva part. Bé, una mica, sí: paraules, traduïdes en bonics anuncis que anem veient sobre tot el que fan per tirar endavant l’economia, ajudar els emprenedors i tot aquest rotllo de sempre. Més falsos que un "duro sevillano".
De manera que l’aixeta no s’obre i els discursos sobre el paper social de la banca (aquest que cap govern no gosa mai recordar-los amablement i si cal exigir-los legalment) quedaran una vegada més en això, en paraules. Normal. Han aconseguit, de franc, sortir de la seva crisi i guanyar poder i submissió social. Si ja els ha anat tot tan bé fins ara, per què haurien de canviar?
(28 octubre 2014)
(28 octubre 2014)
