Tanmateix, en general, el catalanisme tendeix a ser divers i dispers, cosa que és més una virtut que un defecte, gràcies a Déu, altra vegada, i al Diable també...
Però ha arribat ja la tardor apocalíptica del 2014 i ara es planteja, tot i que no té gaires possibilitats, una altra gran coalició: el front anticatalanista. Bé, rectifico: “moviment de centre no nacionalista”. Brillant, ja d’entrada, això de dir-ne “moviment” o “movimiento”, mira que s’han de tenir poques llums… En fi: un front amb populars, socialistes, democristians, “ciudadanos” i qui faci falta, per plantar cara al sobiranisme. Ho presenten com una idea per “evitar la fractura”, però és evident que busquen just el contrari: trencar. I els fronts nacionalistes, exactament el mateix. L’objectiu és sempre el mateix: dividir i trencar, però fent bandera de la unitat.
Blanc o negre, sí o no, ets dels seus o dels nostres, no hi ha terme mig, has de triar… La vella història de sempre, que ha acabat sempre igual al llarg de la història de la humanitat.
Caldrà, doncs, fer ofrenes a tots els déus i diables, majors o menors, per demanar que allò de “o amb mi o contra mi” es converteixi en alguna cosa més intel·ligent… Perquè hi ha massa gent que vol que acabem així.
(6 setembre 2014)
 de la temptació de les grans coalicions, dels fronts populars, dels fronts...){kind=link}