S’ha de reconèixer que cal tenir valor per provocar primer
un incendi i després córrer el primer a apagar-lo, mentre et poses medalles per
haver abocat benzina sobre les flames. Més o menys, això és el que ha fet, per
estrenar-se, el nou president de la Unió Europea, Juncker. En el seu currículum
té importants mèrits en el disseny i execució de “l’austericidi”, tot i que no
és l’autor principal del guió, sense oblidar que va ser primer ministre d’un
petit país, Luxemburg, que és un gran paradís fiscal al cor mateix d’Europa. El
de sempre, ja se sap.
Però com que “l’austericidi” amenaça amb provocar un
terratrèmol electoral tard o d’hora, i tenint en compte que ja han aconseguit
gran part del que volien, ara Juncker fa un suau viratge i comença a vendre, sense
que se li escapi el riure, que si hem de recuperar l’Europa social, que si cal
acabar amb l’atur, que si mobilitzarem una muntanya de milers de milions
d’euros per dinamitzar l’economia... Sense renunciar a l’austeritat ni al
rigor, afegeix.
La quadratura del cercle: el de sempre.
Tenint en compte
l’escàs, gairebé nul, poder polític que té la Comissió Europea, l’ofensiva
neoliberal contra tot el que faci olor a estat del benestar està garantida.
L’ortodòxia Merkel, per entendre’ns, tot i que de moment suavitzada també per
una gran coalició entre socialdemòcrates i democristians. Bonica, bonica de
veure... El de sempre, vaja.
Però mentre escoltem aquests discursos plens de coses que pensen que
ens agaradarà escoltar i que no estan disposats a fer, la realitat continua i
es va dibuixant l’Europa del futur, la de veritat, la que no se sotmet a la
votació dels ciutadans. El tractat de lliure comerç entre Europa i els Estats
Units. Aquesta és la gran qüestió per als propers dos o tres anys. Ens ho
vendran, com sempre, com una oportunitat històrica per crear riquesa i feina a
dojo. La realitat del que es porten entre mans serà una altra cosa. És
l’objectiu final i ja no estan gaire lluny d’aconseguir-ho. Per això ho
negocien i ho negociaran en secret. Mentre fan discursos balsàmics. I si cola, cola. El de sempre...
(17 juliol 2014)
