"Els Pujol": capítol primer


La setmaneta, que havia de ser la del diàleg de sords i cecs de la Moncloa, ha quedat marcada inevitablement pel primer capítol de la sèrie “Els Pujol”. Una sèrie que va tenir un interessant antecedent, gentilesa de l’inefable Camacho, amb tots els ingredients per triomfar: micròfons ocults entre les flors, sexe a dojo, motxilles plenes de diners, venjança... Encara eren els temps en què aquestes coses es presentaven com a mentides indignes cuinades per personatges diabòlics, per suposat a Madrid, que només tenien ganes de fer mal a Catalunya. Com l’escàndol de Banca Catalana o els pactes de Pujol amb González i Aznar per tapar discretament la immensa muntanya de merda (amb totes les lletres: no hi ha paraula que ho descrigui millor) que s’amagava sota les catifes de Palau. Encara eren els temps en què aquell home es permetia sermonejar sobre el bé i el mal, l’ètica, els valors i la pàtria. Sobretot, la pàtria. 

I aquí ho tenim: el gran escàndol de l’oasi català, no tant diferent de la bassa pudent de l’ogre Shrek. Fa anys i panys que corrien rumors (allò del 3% va ser un altre gran moment per a la posteritat), que se sospitava, però “Els Pujol” han aguantat la comèdia fins al final, fins que no han tingut més remei que confessar una part infinitessimal de tot el que s’anirà sabent els propers mesos. I, de passada, a fer punyetes un dels grans mites de la política catalana. Miserablement, tristament: hi ha qui se n’alegra, però servidor desconfiava dels fills i no tant del pare, creia que simplement era un patriota -amb virtuts i defectes- que no volia veure segons quines coses... I al final, hem quedat tots amb una infinita cara de babaus, inclosos els que ja ho sabien fa anys i dissimulaven. I espera’t el que sortirà en els següents capítols, que avancen en paral·lel a la prometedora sèrie “La fortuna de Juan Carlos”... Sense oblidar les altres, com “Bárcenas, ese hombre” o “Millet, l’intocable” i una llarga, infinita llista de boníssimes històries... I encara hi ha qui no vol entendre que aquest sistema, tot el sistema, està tocat de mort...

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes