El misteri de la benzina


Com bé hauríem de saber ja, no hi ha res com el mercat: es regula ell solet, amb una harmonia, una plasticitat, una perfecció que dóna gust veure-ho. De tant en tant, a més d’obsequiar-nos amb episodis repugnants, ens dóna la magnífica ocasió de gaudir de la poesia, de la bellesa dels seus misteris insondables... 

La benzina n’és una mostra, de no menys bellesa que la magnífica operació d’estafa que ens estan començant a fer amb l’electricitat: quina perfecció, quanta delicadesa, quanta innovació per ficar-nos la mà a la cartera i treure’ns els bitllets elegantment. Fins ara, però, la benzina ha estat insuperable. Que resulta que és cap de setmana? La pagues més cara. Que és Nadal? També, lògic, oi? Que hi ha una crisi a Irak o a Tombuctú? Faltaria més, pujada de preus a tota màquina, que el mercat sempre tendeix a l’equilibri. Que s’acaba la crisi a l’Irak? Ui, els preus han de baixar amb prudència i sense presses, no se sap mai què pot passar... I ara que ja som al juliol... Oh, sorpresa, sorpresa, la benzina puja fins a màxims històrics. 

Quin és el misteri que s’amaga en tot plegat? Hi ha qui pensa que és la immensa cara dura d’un govern conxorxat amb tots els interessos corporatius que es troba pel camí, el famós capitalisme “de amiguetes”, avui per tu, demà per mi. Capitalisme de porta giratòria, que per desgràcia no és patrimoni exclusiu dels governs de dretes... 

Però no siguem mal pensats, no veiem a tot arreu obscurs interessos, conspiracions que l’únic que busquen és arruïnar-nos. Hem de tenir la ment més oberta: el mercat funciona d’acord amb unes lleis d’estètica fascinant i corprenedora, és com contemplar el mar, ara una onada, ara una altra, tot s’equilibra, tot s’harmonitza, tot tendeix a la perfecció... I cal preservar-ho, clar que sí: seguim deixant que els mercats ho regulin tot, el crèdit, la feina, els serveis bàsics. I sobretot, sobretot, no els limitem ni regulem, no fos cas que espatllem aquest sublim espectacle. I si no entenem res, tranquils, només som pobres mortals, confiem en els que en saben... Nosaltres a pagar i a admirar l'espectacle.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes