Costa una mica entendre per què la majoria de ciutadans
d’aquest país no cremem contenidors, ens dediquem en cos i ànima a la
corrupció, assetgem parlaments (només autonòmics, que són de segona), defraudem
milers de milions, arruïnem bancs i caixes o ocupem edificis. Total, no passa
res. Aquí ho tens realment fotut si robes una gallina, si defraudes dos o
tres-cents euros, si fas saltar un ràdar a l’autopista, coses així. I si et
muntes una web de pisos turístics o de compartir cotxes, prepara’t, que et caurà
al damunt el pes de la llei.
En aquesta línia, espectacular la sentència de
l’Audiència Nacional sobre el setge del 2011 al Parlament. Si el setge hagués
estat al Congrés dels Diputats, els haurien aplicat la llei antiterrorista.
Però com que es tractava d’un Parlament de segona, els jutges se senten
magnànims, abracen la bandera de la llibertat d’expressió i absolen tothom.
Missatge brutal a la societat, brutal. Típicament espanyol: hi ha poders de
veritat, amb els quals no es poden fer bromes, i poders (autonòmics,
municipals...) d’estar per casa. I missatge també als que decideixen els
operatius policials: sigueu més contundents, més agressius, resolgueu sense
manies als carrers el que no es pot resoldre als jutjats. Millor una garrotada
a temps que un judici a destemps.
L’Estat tanca files per defensar el nucli dur
de l’Estat i demostra, una vegada més, que no es creu ni el que posa a la
sagrada Constitució: que tot és Estat, en teoria, que la llei és igual per a
tothom. Clar que els càrrecs públics han d’aguantar estoicament (i escoltar)
les protestes, clar que la gent ha de poder protestar, clar que un estat
policial o judicialitzat no és la solució. Però m’agradaria veure la sentència
si el setge hagués estat contra el Congrés. O fins i tot el Senat, aquesta
institució tan inútil que mai no deixarà d’existir. Als dinou absòlts els
hauria caigut el pèl. Tot el pèl. El missatge no pot ser més clar: el sistema
està en fase de col·lapse. Cada dia una mica més.
(6.7.2014)
