Lloguers ruïnosos. Tanmateix, hi ha una altra causa no menor: els lloguers dels locals. Ara, amb el final de la “moratòria” dels lloguers antics, comença a aparèixer el problema que explica moltes morts de comerços, molts treballadors “siscentseuristes” i moltes agonies empresarials: els lloguers excessius. Com una botiga cèntrica de Barcelona (no a un “carrer A”), que paga 4.400 euros al mes i el propietari en vol treure 9.000. Amb aquestes xifres, el que viu de la botiga és el propietari del local, ni el botiguer ni els treballadors. I a la botiga potser venen jerseis, aparentment, però en realitat estan llogant totxos o sòl.
Capitalisme intel.ligent = regulat. Ens diran el de sempre: ja es regularà el mercat ell solet. Solet? I un be negre: el totxo, d’una o altra manera, ens seguirà ofegant fins que l’Estat faci d’Estat i imposi l’interès general i els beneficis raonables. En aquest cas, i en tants d’altres, fins que fixi límits als abusos. És a dir, una política pública de preus màxims, de control draconià d’hipoteques, vendes i lloguers. Intervenir l’economia? Socialisme radical? No: capitalisme intel.ligent i moderat. Simplement, sentit comú, abans que entre tants espavilats ens arruïnin definitivament a tots.
