(9.6.2012) En diuen "reducció dels costos no laborals". Sí, sembla molt tècnic, però no pateixin. És la forma de dir les coses que té la gent que vol semblar super-mega-intel.ligent encara que hagi fet les rucades necessàries per contribuir a arruinar un país sencer. Aquest, per exemple, Espanya.
El gran home conegut com a Mafo, antic governador del Banc d’Espanya, còmplice necessari de la gran catàstrofe (i dels grans negocis) del millor sistema bancari i financer de la història de la humanitat, s’ha acomiadat com de costum: donant la culpa als altres. Però, clar, de tant en tant alguna veritat sí que la deixa anar, enmig de l’espessa terminologia que ajuda a que ningú no l’entengui. La seva tesi és que per guanyar competitivitat, a més d’oferir-nos tots a les carreteres secundàries com a mercaderies de segona mà, cal vigilar que “se refuercen las condiciones para que los márgenes empresariales no absorban y amortigüen las ganancias derivadas de la moderación de costes de la reforma laboral”.
Dit en plata: que no anirem enlloc si l’únic que estalvien les empreses és en sous i acomiadaments. La partida més fàcil per retallar més o menys brutalment, segons el cas.
Que cal retallar beneficis (ai, allò tan tòxic de “crear valor per l’accionista”), que cal aprimar altres partides, que cal rebaixar preus com sigui. Cosa que no agrada a ningú, clar. Però d’això va la tragèdia que ens han escrit: d’empobrir-nos tots.
De forma inversament proporcional, clar: els que menys tenen són els que s’han d’empobrir més!
Tanmateix, el ja exgovernador ha tingut un moment final de lucidesa. S’ha passat anys demanant reformes laborals i tapant el Xernòbil bancari, ara vol quedar bé: demana a les empreses que redueixin els seus beneficis. Que bonic. Ara sí, ara la culpa no la tenen els “moscosos” dels funcionaris, els sous de les minyones, les hores extres dels paletes i els operaris.
A Islàndia, aquest Mafo almenys passaria una temporada davant d’un tribunal, acompanyat de tots els que el van posar i el van mantenir, de tots als quals va servir.
Perquè als espanyols (o als ciutadans o contribuents, si ho preferim, per no ferir susceptibilitats) no ens va servir ni un minut en tot el seu mandat.
Així estem com estem, entre altres coses: el poder polític és absolutament servil amb el poder financer.
I ho notem cada dia des de fa anys. I a partir d'avui, encara més, ara que ens serveixen un rescat camuflat, una intervenció discreta de l'economia espanyola... Els homes de negre ja són aquí, serà fantàstic, segur.
Així estem com estem, entre altres coses: el poder polític és absolutament servil amb el poder financer.
I ho notem cada dia des de fa anys. I a partir d'avui, encara més, ara que ens serveixen un rescat camuflat, una intervenció discreta de l'economia espanyola... Els homes de negre ja són aquí, serà fantàstic, segur.
 En diuen "reducció dels costos no laborals". Sí, sembla molt tècnic, però no pateixin. És la forma de dir les coses...){kind=link}