Aquesta és, més o menys, la idea. Si estàs en atur, la
culpa és teva. Si cobres de l’atur, t’estan fent un regal que en el fons no et
mereixes. Si no acceptes una oferta de feina a Lapònia (cada dia n’hi ha
milers, segur) és que no vols treballar. Si no acceptes una feina per un sou de
misèria ets un paràsit: l’important és treballar, del que sigui i al preu que
sigui.
I per aquest camí s’arriba a la bonica proposta d’obligar els aturats a
fer tasques socials: d’alguna manera s’han de guanyar el que cobren, oi? Com
els presos: un pic i una pala i a fer carreteres. O vies de l’AVE, que en
aquest país són la gran prioritat estratègica. Se soluciona així alguna cosa?
Res, però alguna cosa s’ha de fer, oi? I si no funciona, podem enviar els
aturats al circ o llogar-los a les fàbriques xineses de smartphones… Genial,
senzillament: tard o d’hora tocarem la tecla que farà sonar el piano.
Clar que
tampoc no cal ser més ingenus del compte. Coneixem un munt de persones, no per
força immigrants, que han abusat i abusen de l’atur i del benestar. Tenim
dubtes més que raonables que ens fan sospitar que el sistema públic d’ocupació
no serveix. Sabem que els plans de formació tenen sovint una utilitat social
diguem que dubtosa. I que hi ha molta gent que abusa del sistema sistemàticament:
no ens hem esforçat a crear una ètica protestant, luterana, del benestar, no
tot es redueix a un esquema de rics/pobres, dretes/esquerres,
explotadors/explotats. Sabem també que hi ha ganduls i aprofitats vocacionals. I
entre una cosa i l’altra assistim a l’enterrament per fases del benestar.
Anem
cap a una societat demencial en la que a aquest pas acabarem envejant els
xinesos. No sé, jo diria que alguna cosa no funciona, però no voldria ser
acusat d'alarmista ni de derrotista. Ja hi pensarem quan peti tot… Ben mirat, no estem gaire lluny del big-bang.
