Es el cas, per exemple, de l'institut terrassenc Mont Perdut,
que ha estat l'únic centre espanyol seleccionat en un concurs a escala mundial
organitzat per Oxford University Press. Un grup d'estudiants va crear un pòster
interactiu amb una entrevista imaginària a Lady Gaga i ha quedat entre els sis guanyadors. Un bon amic m'ho explicava l'altre dia, com qui troba una humil
floreta enmig d'un desert immens: no tot està perdut, hi ha esperança, gent
jove que puja i que té empenta. Tenia tota la raó. Segur que en educació es pot
fer molt millor, segur que es poden rendibilitzar més els diners públics que hi
dediquem, segur que es pot exigir més als alumnes i als professors, a més de
tractar-los millor, però és indecent reduir -com s'està fent- l'educació a una
caricatura. Però també és cert que estem fent un salt endavant històric, que
acabarà donant fruits un segle o un altre.
El contrast és brutal amb els
esforços que fan els que redueixen l'educació, la sanitat o el benestar a una
caricatura: un grapat de babaus i ganduls que no mereixen ser educats, una
colla de iaies i aprofitats que només busquen receptes caríssimes i atabalar
els metges o col.lapsar les urgències, els galtes que es beneficien del
benestar... Evidentment, la caricatura és necessària per desacreditar el
sistema i justificar tanta retallada estúpida i traidora, tant d'entusiasme
dedicat a destruir el que hem anat construint i que sens dubte es podria salvar
tot i fent-hi retocs i reformes. Però hi ha poderosos interessos en joc, gent a
la qual no li convé ni el benestar ni la justícia ni una certa igualtat
d'oportunitats.
Tanmateix, els alumnes del Mont Perdut, i molta altra gent,
demostren una i altra vegada que no anàvem tan desencaminats amb això de
l'estat del benestar...
