Protestes i indignacions: molt soroll per a no-res

La vaga de metges és només un pròleg del que vindrà a la primavera. Les protestes dels indignats, també. Les manifestacions d'usuaris de tal o qual servei retallat o escapçat han estat un aperitiu encara confús del que ens espera. La campanya electoral continua cap a la recta final i sembla cada dia més d'un altre país, gairebé d'un altre món. Plena de coses que se saben però no es diuen, que es diuen però ningú no les escolta, de silencis clamorosos, de coses que es veuen a venir però millor ens les callem, de tàctiques a curt termini, del "virgencita que me quede como estoy" i de tota la parafernàlia electoral que cada vegada grinyola més. 

La campanya va per una banda, al seu ritme i a la seva bola, però el país comença a expressar el seu malestar. Continua expressant-lo, dit més exactament. Amb una novetat: s'ha estès ja la idea de què per molt soroll que fem no servirà de res. Tampoc no es diu, però se sap, ho sabem tots. I això acabarà realimentant el malestar, la ràbia. Tindrem una tardor espessa, cada dia una mica més dura i dramàtica, celebrarem les festes nadalenques i després sí que entrarem en una nova fase. Mal que ens pesi, perquè cada dia està més clar que les tradicionals tècniques de protesta també han quedat envellides, com tantes coses. Una vaga parcial o general, una manifestació sorollosa, una acampada, són coses del passat. Comprensibles, sí, perquè alguna cosa s'ha de fer quan no hi ha res a fer. Però també caldrà innovar en aquest camp o tot es quedarà en un foc d'encenalls, en una mena de teràpia col.lectiva d'exteriorització del malestar que acabarà esgotant-se, xocant contra un mur molt sòlid al qual les protestes no li fan ni pessigolles. 

Al pas que va la història de la crisi i tenint en compte que trigarem encara a tocar fons, els dos propers anys, com a mínim, seran molt tensos i aspres, durs. Pura dinamita a punt d'esclatar. No cal que ningú ho digui, però hauria estat bé escoltar-ho. Dilluns que ve s'aixeca el teló i comença un nou acte del drama que estem vivint.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes