Doncs no, senyors, no ens surt dels partenons...

(En castellano, aquí). Els pobles orgullosos, entrampats i tramposos com els grecs a vegades tenen dies d'autèntica grandesa. El problema de la grandesa, però, és que no se sol reconèixer en el mateix moment, sinó amb efectes retroactius i poques vegades en vida dels herois. Acabi com acabi l'odissea grega, que serà més llarga i embolicada que la d'Homer, ja ha aportat un primer benefici: el valor de dir prou, encara que hi hagi molt de "farol", encara que la jugada sigui complexa i tingui infinites derivades, té i tindrà efectes perillosos a una Europa sotmesa a interessos i conspiracions absolutament contràries a l'interès general.

No és d'estranyar que els mercats s'esverin: les ovelles s'estan esvalotant en comptes d'anar pacíficament cap a l'escorxador.

Algú s'imagina els grecs votant que sí a un suicidi col.lectiu? Si el referèndum s'arriba a fer, si el sud pren el camí d'Islàndia, ja podria ser que l'euro se'n vagi a fer punyetes i arrossegui mitja Europa. I que Grècia acabi pitjor del que està, com Atenes després de la visita dels perses o Troia després de la visita dels grecs.

Potser ens portaran a tots a un pam de l'abisme, una mica més ràpid que el tàndem Merkel-Sarkozy, però ens ens acaben de fer també un favor: és possible dir que no i plantar-se.

La llàstima és que no n'hi ha prou amb dir que no et surt dels "partenons". Has de tenir un pla alternatiu, un guió de futur potent, i ganes i capacitat de complir-lo. No el té Grècia, no el tenim aquí a Espanya: per això ens arrosseguem i ens arrosseguen. Altres països tampoc no van sobrats d'horitzons, però no estan tampoc tan tocats com nosaltres: gestos heroics, en aquestes circumstàncies, els justos.

No està clar si el camí grec és el d'Odisseu, molt hàbil i poc gloriós, o el d'Aquil.les, molt heroic però mortal de necessitat. En qualsevol dels dos casos, per molts pecats que hagi comès, Grècia ens hauria de fer pensar. Ja ho van fer fa més de vint segles i no ens ha anat malament.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes