Atur: el nostre gran tema, el seu gran silenci

Quin és el tema que més preocupa els ciutadans d'aquest país? L'atur. De llarg. Vuit de cada deu afirmen que l'atur els treu el son, els angoixa, els neguiteja. A continuació, clar, i de forma inseparable, el següent maldecap és la situació econòmica, que una gran majoria de la població comença a tenir clar que anirà a pitjor. Ens hem instal.lat en el pessimisme? Millor diguem-ne realisme cru: ja ens hem fet grandets per creure segons quins contes infantils que xoquen una i altra vegada contra la realitat. No calen grans enquestes per arribar a aquestes conclusions, però ja que les fem, és bo de tant en tant posar-li el termòmetre a l'opinió pública. 


En teoria, aquestes dades haurien d'orientar la política catalana i espanyola. Fem-nos doncs la pregunta: quin és el tema del que menys se'n parla en aquesta campanya electoral? Justament, l'atur. Precisem: sí que se'n parla, gairebé per obligació, perquè els partits intenten col.locar una agenda de temes que passen sense pena ni glòria al costat de l'autèntic drama d'aquest país. Però parlar d'una cosa no per força significa posar-hi remei, tenir idees consistents. 

Tampoc no resol res anar assenyalant culpables. Carregar-li el mort al govern és temptador, clar, però el cert és que les culpes estan molt, molt repartides. Són de tot un sistema econòmic, tot un país, que ha estat incapaç d'aprofitar els anys bons per fer canvis en profunditat en la bona direcció. Es a dir, més o menys el que ha fet Espanya des de sempre, amb escasses excepcions. 

Esperar que un govern, actual o futur, tingui la força per canviar això és somiar truites. Es el país, qui ha de canviar, i això ningú no sap com es fa. No depèn, en tot cas, només de la política. I veient el to que agafa la campanya electoral, tampoc no podem tenir grans esperances de què la política espanyola, instal.lada en un terreny cada vegada més pobre i pla, aporti ni el lideratge moral ni l'embranzida necessària per mobilitzar el país. 

Per això hi ha coses absolutament fonamentals de les quals es parla i discuteix el mínim imprescindible. El soroll fa que ho sembli, però res, el guió va d'anar passant com es pugui i d'esperar les properes clatellades.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes