No es pot descartar res que no sigui descartable


Les prediccions del FMI, que no va saber veure a venir la crisi, valen el que valen com a prediccions. Més que les de la majoria de nosaltres, clar, però no gaire més. Tanmateix, tenen un poder extraordinari: quan diuen que una cosa passarà, ajuden decisivament perquè acabi passant. Sobretot si és negativa, clar. Cada dia es despengen amb un informe nou: les seves profecies ben aviat formaran part per mèrits propis de la literatura de terror. 


Ara ens surten amb que "no es pot descartar" una nova recessió. Tampoc no es pot descartar l'apocal.lipsi nuclear o la caiguda d'un meteorit gegant, clar: així també hi jugo jo. 

Però no oblidem que com que el món està assedegat de visions de futur (en les quals hi ha en joc molts negocis), ja està mitja humanitat preparant-se per a una nova patacada planetària. Amagada en expressions clares i lluminoses com "seguim esperant un creixement més modest per al 2012, però l'activitat encara es podria contreure".  O com "tot i que el deteriorament de les finances públiques no deixa altra opció que reforçar la situació fiscal, la desacceleració del creixement exigeix actuar amb prudència". 

O sigui, dit en llenguatge normal, que s'apugin els impostos, però sense passar-se, per millorar les finances públiques, ofegades pel famós deute. Traduït: sobretot cal pagar els deutes als mercats financers. Oh, la gran recepta de cada dia, però formulada amb una subtilesa remarcable. 

I com que ells mateixos anuncien le propera hecatombe, contribueixen decisivament no a millorar res, sinó a accelerar l'espiral embogida que ens porta cada dia un pas més a prop de l'abisme. Amb la seva inestimable col.laboració, la dels savis del BCE, la de la premsa econòmica que s'atribueix el dret a marcar els bons i els dolents i sobretot a assenyalar les properes víctimes, els propers objectius. I així fins al final, una i altra vegada, fins que ho aconsegueixin: per una vegada, les seves profecies hauran estat encertades.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes