Com que altra feina no tenen, especialment els dies que no acusen tots els treballadors de ganduls i inútils, els experts de la CEOE es dediquen a fer propostes innovadores per modernitzar l’economia espanyola. Ara a la patronal els treu el son això dels dies festius, els ponts i els aqüeductes. Es veu que fan perdre moltes hores de treball, que afecten a la productivitat, a la competitivitat i possiblement també al futur de la civilització occidental, ja posats a dramatitzar.
I clar, s’han posat a pensar i s’han tret de la màniga una proposta de calendari laboral. Proposen que les festes d’entresetmana es passin als dilluns o divendres: segur que Frau Merkel estarà ben contenta. La CEOE només salva de la crema tres festes fixes: Any Nou, Nadal i, evidentment, el 12 d’octubre, el “Día de la Hispanidad”.
Sempre tan moderna i avançada, la patronal espanyola, mai no ens decep amb les seves propostes...
Llàstima que no hagin estat més agosarats: podríem començar l’any el 3 o 4 de gener, Nadal el podríem celebrar el 28 de desembre sense cap problema i la festa de la Hispanidad podria ser tots els diumenges de l’any, atesa la seva importància i trascendència. Així no perderíem cap hora de feina i el país aniria com una moto, embalat cap a la recuperació, sobretot si el marianisme ocupa la Moncloa…
Li hauríem de fer un monument a la patronal, tan preocupada per tirar endavant el país i promoure el que ara anomenen cultura de l’esforç: tu a pencar, a callar i a cobrar el que puguis, i encara gràcies que tens una feina. I sobretot, no preguntis què passa amb els beneficis empresarials, amb la capitalització de les empreses, amb la participació dels treballadors (model alemany, que no diria jo que vagi gens malament). O amb els sindicats, que també n'hi ha per sucar-hi pa i no acabar...
Tot i que això de les festes em genera algun petit dubte. Fa temps que tinc la sensació que a Catalunya fem menys dies de pont, festes locals, “ferias y festejos” i similars que a la resta d’Espanya. Però és possible que només sigui això, una sensació… O sigui que deixem-nos de preguntes delicades, d’ironies, de queixes, de ponts i del que calgui, i tots a remar en la mateixa direcció, que és el que ara toca, clar que sí.
