 |
Anem a pams. Pot ser que la pirmi, a Catalunya i a les espanyes, sigui terreny adobat per a la picaresca. Es a dir, per fer allò que coneixem com viure del "cuentu". Negar això no té sentit, encara que siguis, com un servidor, un ferm defensor de l'estat del benestar. Els (i les) galtes existeixen, ens agradi o no reconèixer-ho, i els que són espavilats de veritat saben trobar les escletxes del sistema per aprofitar-se d'uns avantatges pensats per als que més ho necessiten i no per als que tenen la cara més dura.
Ara arriben els comptables/inspectors, els que es vantaven que arribaven carregats d'idees i d'excel.lència intel.lectual, i descobreixen, oh meravella de meravelles, que Catalunya és part del regne espanyol de la picaresca. I que cobren de la pirmi fins i tot els imams, els que viuen a fora de Catalunya i uns quants milers d'espavilats més. Ho apuntem a la llista de les espifiades del govern anterior, que es veu que dóna un gustet especial? Sí? Fet, doncs. Tranquils, si esperem dos o tres anys tindrem també una bonica llista de les espifiades del govern actual... Que no està clar si té afició innata a ficar la pota sense massa sentit o si tracta de carregar-se com sigui els fonaments de l'estat del benestar...
Cada dia és una mica més evident l'escàs bagatge polític del govern català: clar que cal evitar abusos, però per governar de veritat cal tenir alguna coseta més que les galtes de l'imam de Lleida, no? Doncs no apareix per enlloc. I sort que eren els millors, que si no... Totalment d'acord a fer neteja dels galtes que viuen de l'esforç col.lectiu de la societat, però segur que els que abusen dels fons socials sumen menys milions d'euros dels que evadeixen impostos, dels que tenen una sicav, dels que camuflen el patrimoni, dels que viatgen a paradisos fiscals, dels que viuen de les subvencions directes o indirectes.
I els que estafen al sistema sanitari, que existeixen, sumen també menys milions d'euros que els que no aporten el que els toca. I el mateix passa amb els que cobren subsidis diversos "per la patilla", que ni de lluny equivalen als que s'escaqueigen de pagar.
Va, siguem seriosos, que aquesta ha estat sempre una virtut molt catalana: acabem amb els poca-soltes que viuen de l'esforç dels altres, sense cap mena de dubte, però posem tothom al mateix sac, no només els més desgraciats. I ens sortirà un retrat de Catalunya, i d'Espanya, de complicada digestió i gairebé impossible gestió... Com els icebergs: el que es veu és només una mínima part del total.
(Diari de Terrassa, 19.08.2011)
