A Madrid aquestes coses els agraden amb deliri. Sempre tenen unes quantes conspiracions en marxa per passar l'estona. Algunes són simples passatemps, d'altres tenen fonaments més seriosos. Una de les més clàssiques, quan sembla que Espanya està en perill i que la pàtria reclama gestos heroics i grandiosos, és donar-li voltes a la idea d'un govern de concentració. En diuen govern de "concentració nacional", però en realitat és un govern de concentració madrilenya, cosa molt diferent. Evidentment, ha de ser un govern fort, fort de veritat, capaç de fer el que cal fer pel suprem bé de la pàtria. I tal com està la pàtria i aprofitant que a l'agost aquesta mena d'idees donen molt de joc, ja hi tornem a ser.
Primer va el rei i, despistadament, diu que tots els partits "han de fer pinya" per treure Espanya de l'abisme. A continuació, surt en Bono -sempre en Bono- i es descara: llança la idea d'un govern PP-PSOE. Per patriotisme, faltaria més. "Pro patria se et sua", que diria l'il.lustre patrici terrassenc Alegre de Sagrera: deixem-nos d'electoralismes i anem a governar i sobretot a manar de veritat.
D'entrada tots pensem en la crisi del deute, en els mercats, en la fluixera europea... I com que la situació està cada dia més dramàtica pot semblar molt assenyat deixar-se de partidismes i "fer pinya", que diria el nostre entranyable monarca als seus més lleials súbdits. Però si la idea té recorregut, i el cert és que en pot tenir, no trigaran ni dos dies en fixar-se un altre objectiu, també patriòtic, per suposat: endreçar el desgavell autonòmic, els regnes de taifes que suposadament estan dessagnant Espanya.
Govern fort, mà dura, cirurgians de ferro, patriotisme, unitat... L'esquema és un clàssic de la política espanyola al llarg de la democràcia i compta amb moltes més simpaties discretes de les que podria semblar a primera vista. Cal que passi alguna cosa grossa, grossa de veritat, perquè el projecte deixi de ser una fantasmada, una il.lusió d'estiu. Però tal i com està el país, no es descartable que s'acabi estimbant. El missatge als mercats seria impressionant: ja tremolen, segur. I el Financial Times i la maquinària de Mr. Murdoch i el seu assessor Aznar segur que aplaudirien això d'endreçar les autonomies... El patriotisme és "mano de santo", vaja: els miracles estan assegurats.
Per si de cas, estiguem atents, que de més verdes en maduren.
(Diari de Terrassa, 5.08.2011)
