Mentrestant, encara ens lamentem amargament de què no s'hagi fet la reforma del capitalisme: curtets de gambals com som, no ens hem adonat del valor revolucionari que té aquesta nova moda tan chic que podríem qualificar com a "capitalisme patriòtic": si cal pagar una mica més d'impostos i donar exemple als pobres, que s'ho gasten tot i s'escaqueigen tant com poden, les grans fortunes fan un pas endavant. No siguem malpensats i no pensem que amb tot el que s'han estalviat, ja poden tenir un gest, ja: preparem-nos a fer-los un monument, que podríem pagar entre tots, que ja hi estem acostumats...
Ara, per acabar d'arrodonir l'òpera bufa dels rics que demanen pagar més, només ens cal esperar que a Espanya hi hagi algun moviment similar. Aquí sempre agrada això d'imitar els de fora... Si la iniciativa esdevé contagiosa, que ja ho veurem, seria espectacular i exemplar, sens dubte: obres de caritat a l'engros, una lliçó per a tots els robinhoods del benestar...
Se'm salten ja les llàgrimes de tant com he rigut. I el que riurem encara.
(Diari de Terrassa, 24.08.2011)
