Posi'm un parell o tres de Frobs, que paga el poble

Mentre passava per Barcelona monsieur Hessel, l’autor del best seller francès “Indignez vous” recentment editat aquí, ha volgut la casualitat que un grapat de caixes comencéssin a passar per la finestreta de l’Estat. Es a dir, la nostra, la de tots: sí, ja ho sabem, però repetim-ho, repetim-ho… Aquest heroi francès està sembrant una llavor per al futur: als seus 93 anys clama per una mena de santa indignació contra un món dominat pel poder econòmic. El llibre, de seixanta pàgines escasses, no diu coses noves ni insensates: de fet, estem farts d’escoltar el mateix missatge sota formes diferents. Hessel ha tocat alguna tecla sensible que de moment fa que comprem el seu llibre i ens indignem una mica i continuem fent allò que fèiem. Però és francès, i aquí les coses van d’una altra manera, tenim una altra tradició. La passada de les caixes pel Frob n’és un exemple. D’això se’n diu nacionalitzar la banca, en cristià. I sostenir amb diner públic els forats immensos del millor sistema financer que havien vist els temps. I tapar les hipoteques al 120% sobre taxacions inflades a dojo, i inclogui’m al crèdit el cotxe i la cadireta del nen i les vacances al Carib. I cobrir amb capital les evidentíssimes pèrdues que estan acumulades al sistema. I si molt convé, acabar de tapar-ho tot transferint les culpes al deute públic, a les administracions (algunes sí), al sistema de benestar social o a les suposades rigideses laborals o a la manca de productivitat. Grans mentides, tot plegat, per tapar una mena de “pla Marshall” gegantí que no ajudarà a crear ni una sola empresa, ni un sol lloc de treball, que no injectarà energia a una economia en estat de coma. Fas això a França i et munten vint vagues generals i no una de fogueig. Aquí no, estem escenificant la perfecta sortida de la crisi per a uns quants (no només la banca, no, posem les grans empreses al paquet i no ens equivocarem massa) i la condemna del país a una lànguida etapa d’anar fent de retallada en retallada. Monsieur Hessel arriba dues o tres generacions abans de temps… Arriba a un país on sembla que no passi res com per indignar-se.

Share this: