Ja han començat. I no tenen data final. Són unes grans rebaixes camaleòniques: canvien de forma i de color perquè ens les empassem més a gust. Totes ens les venen com a inevitables, com la única solució possible si no ens volem estavellar. En el cas, clar, que no ens haguem estavellat ja fa temps… Gas, aigua, tabac, electricitat, peatges, benzina, alimentació… Tot puja. Algunes coses de forma impactant, d’altres lleugerament: l’efecte d’algunes apujades suaus i sostingudes ja s’anirà veient els propers anys. I segur que un d’aquests dies ens “colaran” una pujadeta d’impostos directes, d’alguna manera indirecta, com ja s’ha fet tantíssimes vegades amb nocturnitat i traidoria. Pel que fa als indirectes, bé, gràcies: posi’m mig litre d’impostos barrejat amb mig de benzina o set cigarrets d’impostos amb tres de tabac…
Per no parlar de l’altre efecte rebaixes: el dels serveis que s’aniran encongint entre aquest any i el vinent. Amb molta sort, per salvar el model de benestar, però no ens ho creguem massa. I en paral.lel, la suau rebaixa que propicia la inflació en un moment en què baixen o es congelen sous. Hi ha qui calcula que l’efecte real en una economia mitjana de tot aquest conjunt de rebaixes és la pèrdua d’un 20 o un 25% de poder adquisitiu. Això és empobrir-se, realment, però és més digerible parlar d’un “decreixement” de la riquesa.
El panorama és aquest. Anem consumant la davallada suposadament per ser més competitius, però tampoc no ens ho creguem massa. Estem davant d’una mutació del sistema, en part espontània i per “efecte dòmino”, en part perfectament planificada. No siguem ingenus: quan acabin les rebaixes, en sortirà un món diferent, no una versió retocada de l’anterior. Després de dos anys llargs de crisi, ja estem preparats per a acceptar gairebé qualsevol cosa. Fins i tot que hi hagi sectors sense rebaixes o en tot cas molt controlades: la banca, el món immobiliari (ara en coma, finançat per tota la societat d’una o altra manera), el petroli, les grans corporacions, els mandarins financers…
Els guanyadors de la crisi ja comencen a intuir-se. Té el seu mèrit: ho seran gràcies a una immensa majoria de perdedors.
