La Constitució és un gran invent. Absolutament polivalent i polisèmica, serveix per blindar-se contra els brètols dels controladors, per proclamar el benestar universal al mateix temps que agafem amb entusiasme les tisores i impressionem la Unió Europa amb la nostra determinació a retallar el benestar i a salvar bancs, l’euro i el que faci falta. Sense manies, que aquí quan ens hi posem, ho fem seriosament. La Constitució serveix perquè de tant en tant algú (especialment els hereus dels que no la volien) et recordi que nou de cada deu espanyols, o una cosa així, va votar-hi a favor: l’any 2346 encara faran servir el mateix argument, segur. Serveix perquè algú faci enquestes, aprofitant allò del 32è aniversari i els tebis tòpics de rigor, i descobreixi la sopa d’all: sis de cada deu espanyols (i aquí hi ha catalans i bascos, sobiranistes,unionistes i “semenfotistes”) creuen que cal retallar les competències de les autonomies. Quina sorpresa, no ho hagués dit mai… La meravella és que tres de cada deu espanyols diuen que volen un Estat federal, o sigui que els federalistes ja es poden agafar a la dada i recuperar l’esperança. Però sense presses: en un any, seran dos de cada deu, o encara menys. O sigui que millor no toquem ni remenem massa la Constitució, no fos cas que ens passi com amb l’Estatut. La crisi empeny cap a “més Espanya”, no menys. Aquí també, però amb infinits matisos. Clar que a la Constitució hi ha també cosetes molt interessants sobre el model econòmic i de societat de benestar, però això ni és massa efectiu ni se’n recorda gaire gent: hi ha articles que són paper mullat i d’altres que estan forjats en bronze de canons, victoriosos o no, de mil batalles per la pàtria. Per això ara que s’acaba l’esperpèntic macro-pont constitucional, i que suposadament hem tingut temps per reflexionar, potser que deixem estar la Constitució i ens centrem en coses més profitoses i urgents. No és que tot el mèrit sigui seu, però tampoc no ens ha anat tan malament…
SIMILAR ARTICLES
