Els gitanos de França (seria més just dir de Sarkozy) o la mesquita a quatre passes de la “zona zero” formen part del mateix relat. Dels valors que costa i al mateix temps és imprescindible preservar. Dels que són a les arrels de l’ànima de
Això és el que a França s’han passat per l’engonal (o per l’Arc de Triomphe, que queda més finet) amb les expulsions de romanesos i tota la història dels seus campaments. Si estan prohibits, que ho sigui per a tothom. Si hi ha delictes, que s’apliqui la llei. No amb sadisme, sinó amb justícia i proporcionalitat. I si hi ha sensacions d’inseguretat o temptacions populistes que formen part de la deriva d’una part de la dreta europea (aquí també ja hi anem anant…), la resposta no es troba en començar a sacsejar el fantasma del nazisme i bestieses per l’estil, tot i que no convé menystenir-lo.
La resposta es troba en aquells valors que constitueixen el nostre relat fundacional com a societat. Si es comença a fer excepcions, si s’apliquen intermitentment, l’edifici sencer trontolla. Es allò del vell poema de Brecht: primer els comunistes, després els gitanos o els jueus, i al final em venen a buscar a mi… Però hi ha una part bona en aquesta història: per frenar els excessos de Sarkozy s’invoquen els grans principis de
 o la mesquita a quatre passes de la “zona zero” formen part del mateix relat. Dels val...){kind=link}