El món és un lloc perillós. Ple de pirats, per entendre’ns. Un paisatge poc escaient per sortir a donar el volt amb ingenuitat. O sigui. Muntes una caravana solidària i t’arrisques a que et segrestin, per molt bones intencions que portis als camions. I després has de pagar un rescat, alliberar un segrestador i a veure com ho expliques per no quedar com un país feble, que és la pura veritat i gairebé millor. O sigui. Ensinistres policies afgans, pel bé dels afgans, sens dubte, i resulta que als nois d’Al Qaeda no els fa cap mena de gràcia i maten uns guàrdies civils i un intèrpret. A més d’intentar una mena de revolta popular clarament manipulada. I aquí seguim, jugant al joc de les grans potències, a salvar el món a petita o gran escala, a complir amb suposats compromisos ètics o internacionals (és a dir, de poder i relacions i canvis de cromos), amb una ingenuitat digna de millor causa. Estem segurs que contribuïm a fer del món un lloc millor? Sí? Segur que sí? En micro-moments o micro-llocs, segurament, però en general més aviat no…
La guerra d’Afganistan està tan perduda com la de l’Irak. La de la solidaritat, ja se sap, com sempre: fins que no canviem de veritat les coses, i d’això se’n diu revolució i no estan els temps per a bromes, la resta no deixa de ser romanticisme. O caritat, en el millor i en el pitjor sentit. Guerra perduda, per tant, de moment i per llarg. Occident ja no és el centre ni el rector ni el germà gran del món i encara no ens n’hem assabentat tot i que ho tenim teoritzat fa temps: estan canviant els equilibris de poder i nosaltres continuem amb esquemes de fa més de vint anys i sense l’empenta per anar més enllà. Les coses s’han complicat. I el mal, com ha passat a totes les èpoques, ha pres noves formes i s’ha camuflat a dintre de l’islam, com abans es va camuflar a dintre del cristianisme. Això forma part de la pura i crua realitat del món en el que vivim.
I les notícies ens arriben i sacsegen les consciències una estona, mentre acaba plàcidament l’estiu i ens preparem per a una navegació de cabotatge. A prop de la costa catalana. I del nostre melic, on tenim uns quants problemes íntims per resoldre…
