Sonda d'agost

En diuen impostos... Imprescindibles perquè funcioni la societat, el nostre dia a dia, i per disposar d’alguna mena de coixí davant els imprevistos o fins i tot per tapar els forats còsmics que ens han deixat entre els immobiliaris, els banquers i els financers, tot aprofitant que les autoritats estaven despistades i somiaven amb encalçar autèntiques economies sòlides i desenvolupades com la francesa o la italiana. I com que la recaptació de l’Estat està sota mínims, la temptació (o la necessitat?) és enlairar un globus sonda d’agost. A veure què hi diu la gent…

S’ho podia estalviar el vicepresident Blanco (perquè aquest és el paper que fa al govern, no?): a ningú no li agrada pagar impostos, ni pocs ni molts. I no consta que els ciutadans hagin aplaudit mai enlloc amb entusiasme una pujada d’impostos. Ni que siguin per finançar el benestar, com diu el ministre, que té raó en part i en part ens amaga els autèntics motius de fons. Els funcionaris d’Hisenda que van per lliure (sota el nom de Gestha, tan entenedor i amable com un formulari oficial) ja han deixat anar una part de la veritat: abans de collar més a la ciutadania, potser que ens mirem amb una mica més d'interès el fenòmen de l’economia submergida, que representa més d’una quarta part del total i defrauda milers de milions en impostos. O els meravellosos sistemes a disposició dels que s’ho poden pagar (alguna pega havia de tenir això de muntar una sicav o llogar la pròpia casa, no?) per muntar magnífiques societats per estalviar-se impostos a dojo… I a sobre la pròpia Agència Tributària publica un tou de dades oficials, disponibles a la seva web, que no acaben de desmentir al ministre, però demostren que almenys teòricament no paguem impostos tan allunyats de la mitjana europea…


Bonica manera de plantejar un debat pedagògic i imprescindible sobre els impostos, en efecte. Coses de la calor estival? El debat és imprescindible perquè els números públics no quadren, però també per reforçar la columna dorsal del benestar, del progrés: els impostos, elevats, sí, però distribuits amb justícia i equitat. I amb transparència en la despesa. En això continua fallant escandalosament el nostre sistema. Que, a canvi, funciona força bé per generar benestar i amortiguar les caigudes. Mal plantejat de partida, però políticament necessari, ja tenim debat de fons per a la tardor: un debat sobre model de societat. Si és que la trituradora político-mediàtica madrilenya ho permet, que ja ho anirem veient… Jo diria que no, que s'ho passen tan bé amb Ceuta, Melilla, el Camps, la Gürtel i el Defensor del Poble, que no tenen ganes de rescalfar-se les neurones amb temes seriosos que no donin un titular llampant en cinc minuts...

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes