Parèntesi obert

Comença l’agost i això s’acaba. Es hora d’un parèntesi per aclarir-nos tots plegats les idees i refrescar les neurones, molt rescalfades pels esdeveniments dels darrers mesos…o anys. El país s’està movent. No en sentit geogràfic (que no té remei i dóna el marge de maniobra que dóna, per moltes il.lusions que es facin alguns) i segurament no encara en un sentit polític. Però sí sentimentalment.

La sotraguejada és forta i ho és per a tothom, no només per als que veuen agredida Catalunya, sinó també per als que estarien còmodes en un fifty-fifty ben avingut i liberal o els que tenen claríssim que això és Espanya i “sanseacabó”. Emocions fortes en totes les direccions. I clar, com a comiat just a les portes de les grans vacances, la darrera enquesta de la Generalitat abans del castell de focs de la tardor. Es consolida la tendència a l’esfondrament del tripartit (falta veure en quin grau de dramatisme) i la línia creixent del sentiment independentista. Es poden discutir percentatges, sí, però les tendències són força clares i comencen a ser significatives: el mapa està canviant. I era impossible que no canviés: estem encara en plena digestió, i trigarem anys, però les coses no tornaran a ser iguals. No és fàcil saber en quina direcció ni en quina proporció canviarà la societat catalana: no ho reduïm només a si guanya CiU per golejada o pels pèls, o si Zapatero paga la factura de Montilla o a l'inrevés, o si ERC està en caiguda lliure, o què faran els grupuscles independentistes en gestació... Ja ho anirem veient, tot plegat té l'interès -limitat- que té.

La política (entesa de forma reduccionista com una mena de galàxia de partits i continus big bangs electorals) no ho és tot: aquesta és una societat molt complexa que té moltes més vies d’expressió i de representació (no institucional, clar) que no la política partidària. I són aquestes vies on s’estan produint moviments i descarrilaments i algunes interessants novetats que marcaran una etapa que encara no té rostre ni nom ni un caràcter massa perfilat, però que s’intueix interessant. Amb la condició que mantinguem el cap fred i frenem les emocions intenses que aquesta època ha agitat i excitat.

Tot està molt obert, encara que a partir d’avui sembli tancat per vacances…

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes