Today's Highlights

Fun & Fashion

International

Latest Updates

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges

Garrotades a la catalana

(12.12.2012) Hi ha gent que es pensa que a base de mala llet es pot fer un país més seriós. Que a base de repartir llenya la policia serà més respectada. Que el primer que mira malament un policia o gosa replicar-li és un ciutadà sospitós. Que la democràcia o la seguretat es defensen amb el garrot a la mà, per si de cas. La història de la pobra dona que va perdre un ull és exemplar. O la del nen estomacat: ja se sap, comences a repartir òsties i se’n pot escapar una, sense mala intenció… 

Ara resulta que sí, que hi havia un informe, ara resulta que potser sí caldrà estudiar això de les pilotes de goma… En fi, que si aquesta ha de ser la gran Catalunya independent, rica i plena, millor ho deixem estar: gairebé prefereixo que les garrotades les reparteixi la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, ara que cada dia estan una mica més militaritzades… El model és la mala llet de la policia nordamericana o de molts gendarmes francesos? O els tics de tota la vida de la policia espanyola? No hi ha models millors al món? I hem d’acabar amb indults vergonyosos com el que acabem de veure, que en això sí que el govern espanyol és un col.lega? 

No és que calgui anar pel món amb el lliri a la mà, tampoc. Hi ha gent dolenta, perillosa, agressiva, disposada a tot, no ens enganyem. I calen policies per fer-hi front, per garantir la seguretat de tothom. Però no es pot fer una mica millor? 

Amb els Mossos ha passat com amb la resta de l’administració de la Generalitat: molta poesia lírica (“millor signatura que firma”), molt voler diferenciar-se del model espanyol de tota la vida, però al final el que ha resultat és una administració profundament espanyola, per bé i per mal. I no ho dic pas com una ofensa, perquè la paraula “espanyol” no té per a mi cap significat ofensiu, ni molt menys. Simplement, que som on som, que ens surten les coses com ens surten, que això és més Espanya del que sembla… En tots els sentits. 

Amb la de models que hi havia pel món, per a Catalunya i per a Espanya. Per copiar-los, senzillament per copiar-los, com si fóssim xinesos. O suïssos, que tampoc no estaria malament.

Video> Innovació, ciència i tecnologia


El superministre Wert: "El gato al agua", al poder

10:39
•
(6.12.2012) No, si feia massa dies que el ministre Wert estava calladet i quietonet. A l’home li va la marxa: passar per “El gato al agua” imprimeix caràcter, o potser és a l’inrevés, o les dues coses al mateix temps. S’ha de reconèixer, tanmateix, que fa honor als principis –per anomenar-los d’alguna manera- del model televisiu d’Intereconomía. 

Per tant, uns dies després del 25-N i mentre continua la lenta i pesada digestió del formidable embolic electoral i polític que n’ha sortit, el ministre incansable prem el botó de llançament de la bateria de míssils que té al costat de la seva taula de despatx. I el míssil ha esclatat al bell mig de la confusió catalana: ja hi tornem a ser. Una nova contribució a l’espanyolització desacomplexada dels catalans, sens dubte, i una nova mostra d’intel.ligència política. 

Jo ja trobava a faltar les atzagaiades de la campanya electoral, la veritat. Wert, però, és d’aquells no que no deceben mai: té una autèntica fàbrica de míssils i els va enviant metòdicament, sense manies. Els seus entrenyables tertulians televisius en poden estar ben satisfets: el ministre no afluixa en la seva croada i deixa a Rajoy el seu paper de “poli bueno”. 

Quant trigaran els independentistes a fer-li un monument? Hi ha un problema, clar: hauria de ser un monument col.lectiu, amb diferents figures destacades per la seva contribució a fabricar independentistes i catalans emprenyats. Però un dia s’haurà de fer aquest gran monument a tanta miopia política, a la incapacitat de llegir els resultats electorals, de detectar els canvis que s’estan produïnt a la societat catalana. 

Es pensen que han guanyat. Però acabaran per fer-nos perdre a tots, ells inclosos. 

Tenen al cap la grandesa d’Espanya, però quan parlen o governen els surt un país cada vegada més petit, en el que aviat no hi haurà lloc per a ningú. Ni per als que han (hem) de pagar tots els deutes que ens estan traspassant, tots els desastres que deixaran com a herència… Que vagin fent, que van bé.

Video> Soldados de Salamina




 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes