Per tant, uns dies després del 25-N i mentre continua la lenta i pesada digestió del formidable embolic electoral i polític que n’ha sortit, el ministre incansable prem el botó de llançament de la bateria de míssils que té al costat de la seva taula de despatx. I el míssil ha esclatat al bell mig de la confusió catalana: ja hi tornem a ser. Una nova contribució a l’espanyolització desacomplexada dels catalans, sens dubte, i una nova mostra d’intel.ligència política.
Jo ja trobava a faltar les atzagaiades de la campanya electoral, la veritat. Wert, però, és d’aquells no que no deceben mai: té una autèntica fàbrica de míssils i els va enviant metòdicament, sense manies. Els seus entrenyables tertulians televisius en poden estar ben satisfets: el ministre no afluixa en la seva croada i deixa a Rajoy el seu paper de “poli bueno”.
Quant trigaran els independentistes a fer-li un monument? Hi ha un problema, clar: hauria de ser un monument col.lectiu, amb diferents figures destacades per la seva contribució a fabricar independentistes i catalans emprenyats. Però un dia s’haurà de fer aquest gran monument a tanta miopia política, a la incapacitat de llegir els resultats electorals, de detectar els canvis que s’estan produïnt a la societat catalana.
Es pensen que han guanyat. Però acabaran per fer-nos perdre a tots, ells inclosos.
Tenen al cap la grandesa d’Espanya, però quan parlen o governen els surt un país cada vegada més petit, en el que aviat no hi haurà lloc per a ningú. Ni per als que han (hem) de pagar tots els deutes que ens estan traspassant, tots els desastres que deixaran com a herència… Que vagin fent, que van bé.
Video> Soldados de Salamina
 No, si feia massa dies que el ministre Wert estava calladet i quietonet. A l’home li va la marxa: passar per “El gato al agua”...){kind=link}