Un bon acudit: treballar més i cobrar menys

(6.12.2012) Fa uns dies que se m’escapa el riure quan penso en l’antic líder de la CEOE, detingut en una operació d’aquestes que entren en la categoria de les lletgetes, ara tan freqüents. Ja se'n sortirà, no patim. No és que m’alegri de les seves penalitats, en absolut. Simplement, se m’escapa el riure. Recordem algunes de les seves grans frases, en la línia de les frases típiques de les patronals d’aquest país. Una de les més tòpiques i grandioses: “Cal treballar més i cobrar menys”. I com aquestes, unes quantes. Brillant, brillant.

Que sí, que em fan riure, però també em recorden que poca broma: estan fent realitat el seu programa polític i econòmic. Un programa que simplement és la destrucció de l’estat del benestar, del sindicalisme (amb l’ajuda dels propis sindicats), la rebaixa permanent de sous, la submissió absoluta dels treballadors, l’eliminació de controls i lleis, la rebaixa de cotitzacions i impostos… I si hi ha problemes legals, cal comptar sempre amb els millors advocats. Els que saben demostrar que en aquest país el robatori sistemàtic, l'estafa sistemàtica, la destrucció sistemàtica de la riquesa col.lectiva és absolutament legal.

Tot el que calgui per estimular la iniciativa privada, clar que sí, que sàviament ja redistribuirà el que cregui que li sobra. Poquet, què hi farem, tot sigui per la competitivitat, oi que sí? La mà invisible del mercat, sempre tan sàvia...

Tanmateix, l’operació Díaz Ferran & Marsans ens dóna el contrapunt necessari per riure una mica, després de dies i dies de plorar amargament per tanta misèria.

En aquest país, no hi ha millor competitivitat que la que permet emportar-se diners a Suïssa, obtenir diners públics (absolutament justificats quan són per a ells, clar), estafar la societat sencera, i si molt convé, socialitzar les pèrdues sense escrúpols. El capitalisme perfecte: mai no se socialitzen els beneficis.

L’únic estat de benestar que els convé a la casta hispànica és el que es queda amb els seus deutes i forats: una mena de camió de les escombraries que va recollint tot el que deixen els eficientíssims mercats.

Per això em venen ganes de riure: treballar més i cobrar menys, colla de ganduls... Sí, clar que sí… Aquesta és la solució dels mals d’Espanya i de Catalunya. O treballar més i no cobrar res, per exemple. O cobrar menys i quedar-nos tots els deutes d’aquesta colla de màsters de l’univers, no? Fa una gràcia…

Video> Todos a la cárcel




Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes