En fi, no té remei, això de l’Ikea: ens fascina la notícia de l’obertura d’un gran centre comercial, quan el que realment ens convindria és que muntéssin aquí un centre de disseny industrial de mobles. A la llarga, seria molt millor negoci. Però aquí continuem vivint al dia, enganxats a les hipoteques, al totxo i l’economia de sempre: no sé si aprendrem la lliçó.
Justament a l’Ikea hi ha algunes grans lliçons a aprendre sobre estratègies de futur d’un país brillant, pròsper i força just com Suècia. O sobre la profunda estupidesa d’acceptar que entrin a Europa productes baratíssims que destrueixen l’economia europea sense exigir res a canvi. O sobre la nostra realitat quotidiana més trista.
Una de les coses que vull anar a veure amb els meus propis ulls és un senyal de la degradació d’aquesta societat: la gent que va a menjar a l’Ikea, aprofitant les seves espectaculars ofertes. Gent que no s’ha tornat fan de les mandonguilles sueques o dels “hot dogs”, sinó del seu preu. Pel que he llegit, el fenòmen va a més: ja tenim un altre menjador social, aquest més de disseny però igual de depriment.
A més de mobles i bon rotllo, l’Ikea té en oferta, per a qui vulgui veure-ho, uns excel.lents miralls que ens retornen la nostra pròpia imatge. Val la pena acostar-s’hi, mirar i pensar una mica, amb la ment oberta. A més de comprar una tauleta Lack per cinc euros, clar. Ara val 13,99, però servidor en va comprar una, no fa molt, per menys de la meitat…
Video> Ikea global: poden desaparèixer les dones... o els pobres
 Doncs n o, no encara. Tot i que em queda molt més a prop el de Sabadell que el de Badalona i que he d’anar a comprar quatre co...){kind=link}