Agafem el total de vots de cada formació el 25-N i dividim pels diputats que han obtingut. Un de CiU “costa” 22.246 vots, mentre que un d’ERC “costa” mil vots més i dos mil més un del PP. Al PSC els diputats li “costen” 26.166 vots, uns set-cents menys que a ICV. Ciutadans obté un diputat per cada 30.547 vots i a la CUP li “costen” gairebé el doble que CiU: 42.073. Es a dir: amb criteris proporcionals, el Parlament seria molt diferent. Potser algun número està equivocat, servidor és més aviat de lletres i ja té alguna dioptria a corregir, però la conclusió és clara: no quadren.
O sí. La teoria del nostre sistema electoral és que així es prima l’estabilitat dels governs: és a dir, els ciutadans, pobrissons, no saben el que fan, millor que els protegim d’ells mateixos. O també, que cal potenciar els territoris menys poblats: per què?, des de quan els diputats són realment d’un territori en el nostre sistema, encara que es presentin per províncies?
El que acaba passant, en general, a Catalunya i Espanya, és que el sistema premia el guanyador, castiga els petits i tendeix a premiar la dreta, mira tu que arriba a ser casualitat. Serà legal, no gosaria pas dubtar-ho, i constitucional i estatutari, faltaria més, però és també una gran presa de pèl. Que acaba desdibuixant la realitat i introduïnt una esquerda monumental entre el què realment vol i vota la gent i el que surt al final.
El photoshop electoral explica moltes més coses i desafeccions i frustracions de les que sembla.
Per cert, ja que hi som posats, algú em sabria explicar -de veritat, que els cuentusxinus ja me'ls sé..._ per què no s’ha aconseguit encara fer una llei electoral a Catalunya? Per falta de temps no haurà estat pas…
Video> la democràcia és tossuda com un maño...
 No van així les coses en aquest país. Una persona no equival a un vot. I això explica una part dels problemes que tenim en la ...){kind=link}