Sembla
que la gran notícia d’ahir va ser la condemna a Mas. Dos anys. O
com diuen alguns mitjans madrilenys, “només” dos anys
d’inhabilitació. Òbviament, esperaven una cosa més excitant: una
bona temporada a galeres, o a pic i pedra en alguna remota pedrera,
per no parlar de mètodes més expeditius i exemplars…
Però
aquesta no va ser la gran notícia del dilluns. No. Venia d’Escòcia,
que forma part d’un regne on les coses van d’una altra manera,
tot i que no és cap paradís. Just mentre aquí castiguen Mas
(moderadament, és cert, amb la dosi justa de mala llet), allà
comencen a parlar de fer un segon referèndum perquè podria ser que
preferissin ser europeus abans que britànics…
El
contrast és espectacular, com ja ho va ser en aquelles èpiques,
líriques i simbòliques jornades de la “consulta participativa”
del 9N. I clar, quin remei, els que ens acusem d’haver votat aquell
dia no tenim altra opció que fer costat a Mas, encara que només
sigui en part i amb infinites reserves.
Em
costa, sí, però també m’indigna veure’l condemnat per això i
no per altres coses molt més greus. Li reconec valor (interessat) en
jugarse-la pel 9N, igual que li retrec poc valor davant dels jutges.
Mas ha estat un president de la Generalitat nefast, amb un balanç
penós, posem que al nivell de Montilla i a anys llum de Pujol o
Maragall, per defectes que tinguessin els dos. Tanmateix, per una
vegada va fer el que havia de fer, posar les urnes de joguina, que no
va ser poc. Era un desafiament pacífic però seriós, i ara arriba
la factura.
Quin
favor (fa lleig de dir-ho, però hi ha moltíssima gent que ho pensa
i calla) li han fet al seu partit, que almenys podrà intentar
l’operació fugida del pujolisme i el masisme, després de
l’autocombustió del duranlleidisme. I quina empenteta, també, al
sobiranisme i l’indepentisme. A canvi, què hi farem, és just fer
el que no pensava que faria mai: estar en això al costat de Mas (en
això i només en això i amb totes les cautel·les) i tenir cada dia
una mica més d’enveja dels escocesos i dels britànics. No són
angelets, no, però estan a anys llum de Rajoy, del susanisme i del
madrilenyocentrisme. I fan política, cosa que aquí és alta traició
i acaba als tribunals perquè ja no pot acabar d’una altra
manera...
